(València, 17 novembre 1913 – Barcelona, 5 abril 1995)
Director cinematogràfic.
Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l’obra de Salvador Espriu.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1911 – 2 agost 1976)
Director de cinema.
Després d’una dilatada pràctica en el terreny del cinema amateur, amb excel·lents resultats, com Pregària per la Verge dels Colls, realitzà la Vida en sombras (1949), film irregular però insòlit i anticipat a la seva època i que ha estat motiu de revaloració per part de la crítica.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1947 – )
Realitzador cinematogràfic. Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció.
A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals.
El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona (1987) —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol (1988) i Terranova (1990).
(Valls, Alt Camp, 3 octubre 1918 – Madrid, 30 novembre 1979)
Realitzador cinematogràfic.
Autor d’una obra prolífica, dirigí diversos films de tema bèl·lic durant el decenni que va entre els anys 1950 i 1960 (La patrulla, 1954; Torrepartida, 1956; La fiel infanteria, 1959), comèdies turístiques en el decenni següent (La ciudad no es para mí, 1966; El turismo es un gran invento, 1969) i comèdies eròtiques en els anys setanta (Black Story, 1971; Yo soy fulana de tal, 1975), sempre al servei de l’establishment franquista.
(Barcelona, 1918 – 10 setembre 2004)
Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com “Destino” i “Imagen y Sonido”.
Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei.
Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L’últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Ha fet films de divulgació.
Redactor de l’Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.
(Barcelona, 1934 – 1938)
Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.
Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.
(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)
Impressor, escriptor i cineasta.
Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).
És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).
(Barcelona, 1975 – )
(ICC) Societat autònoma. Creada per diversos professionals i industrials per tal de promoure el cinema a l’àmbit català.
Entre altres realitzacions, ha dut a terme sèries com “Noticiari de Barcelona”, “Imatges i Fets dels Catalans” i “Notícia de Catalunya”, així com la producció Som i serem, Història de la Generalitat de Catalunya, sempre sota l’encàrrec de les institucions públiques.
També impulsà les “Converses de Cinema a Catalunya” (1981).
(Barcelona, 20 octubre 1957 – )
Realitzador de televisió i director de cinema.
Vinculat a l’experimentalisme, ha realitzat nombrosos documentals culturals (Gaudí, 1987-89; Buñuel, 1989; Les variacions Gould, 1993) i el llargmetratge Antártida (1994).
El 1992 dirigí les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Vinculat a la primera època de TV3 com a responsable del programa Arsenal, des del 1997 dirigí Barcelona Televisió.
(Barcelona, 22 octubre 1949 – )
Realitzador cinematogràfic, conegut com a Gonzalo Herralde. Germà de Jordi.
El 1975 rodà el seu primer llargmetratge, La muerte del escorpión, al qual seguiren els documentals, Raza, el espíritu de Franco (1977) i El asesino de Pedralbes (1978).
Entre els seus films posteriors, destaquen Últimas tardes con Teresa (1984) i Laura (1987).
Dades dels Països Catalans 