Arxiu d'etiquetes: cims

Negra, puig de coma * -Vallespir/Garrotxa-

(Vallespir / Garrotxa)

Veure> puig de Comanegra  (cim de la serra de Monars).

Murrano, coma de *

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Veure> coma de Morrano  (coma, coll i estanys).

Mort de l’Escolà, pic de la

(Mentet, Pi de Conflent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)

Contrafort (2.463 m alt) oriental de roca Colom, termenal dels tres municipis.

Montolier de Perellós, el

(Òpol i Perellós / Salses, Rosselló)

Cim (707 m alt) de les Corberes, entre els dos municipis, al límit amb el Llenguadoc.

Montmalús, el

(Andorra)

Cim (2.751 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira (circ de Pessons), de la de la Llosa (Vallcivera), a la Baixa Cerdanya, situat, però, del tot dins el territori andorrà, així com els estanys de Montmalús, l’emissari dels quals aflueix al riu de la Llosa.

Montmajor, el -Alt Palància-

(Altura, Alt Palància)

Cim (1.012 m alt) de la serralada que separa les conques del Palància i del Túria.

Al seu vessant septentrional hi ha el santuari de la Cova Santa.

Montcoronat, el

(Jújols / Noedes / Oleta i Évol, Conflent)

Cim (2.171 m alt) del Pirineu oriental, que separa les valls d’Évol i de Noedes, termenal dels tres municipis.

Montcabrer, el -Comtat-

(Cocentaina, Comtat)

Cim culminant (1.398 m alt) de la serra de Mariola, al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les cases el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi.

Mig, pic del

(Benasc, Ribagorça)

Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est.

El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig.

Mercadal, roc -Capcir-

(Puigbalador, Capcir)

Cim (1.242 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir del Donasà (Llenguadoc), a l’esquerra de l’Aude.