Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Museu de la Ciència

(Barcelona, 1980 – )

(CosmoCaixa) Museu tecnològic creat per la Fundació “la Caixa”. Dedicat principalment a la divulgació i didàctica de les ciències físiques.

Celebra simposis, congressos i cursos de diferents disciplines, i també convoca anualment concursos de divulgació i investigació científiques.

Les seves instal·lacions estan dividides en cinc àrees principals, constituïdes per un planetari; una estació meteorològica; les sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica; un espai dedicat a exposicions itinerants, i un auditori.

També compta amb la reproducció d’un submarí i un gran pèndol de Foucault.

Enllaç: CosmoCaixa

Montiu i Solé, Cristòfol

(Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Científic i eclesiàstic. Fou beneficiat a Cervera i mestre de capella de l’església de Sant Joan Baptista de Valls.

Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Hi trameté nombroses memòries sobre temes agronòmics. Una d’elles tractava d’un tipus d’arada ideat per ell.

Algunes de les seves memòries foren publicades.

Monjo i Pons, Joan

(Maó, Menorca, 5 juny 1818 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 juny 1884)

Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica.

Després de residir un quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856).

A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’Escola de Nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar.

Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.

Maymó i Llimona, Marià

(Barcelona, 24 novembre 1818 – 19 abril 1871)

Científic. D’origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona.

Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques.

Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions.

Marcer i Oliver, Pere

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 20 desembre 1925)

Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona.

Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi.

El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni

(Barcelona, 31 maig 1799 – Alacant, 6 desembre 1861)

Científic i historiador.

Membre de la Societat Filosòfica, durant el període 1824-32 s’hagué d’exiliar a França per les seves idees liberals. En tornar-ne, contribuí a la introducció del pensament científic modern a Catalunya.

Ultra la seva activitat d’erudit, fou un dels organitzadors del Museu Arqueològic de Barcelona i presidí l’Acadèmia de Ciències.

Obres seves són: De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña (1834), Descripción de un Atlas catalán (1839), Elementos de geología (1842, en col·laboració), Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona (1866), etc.

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1906 – 1979)

Organisme. Creat amb les finalitats de procedir al manteniment, l’increment, la reorganització, la classificació i la catalogació dels fons i de les col·leccions dels objectes d’interès per a les ciències naturals, dipositats en els museus municipals, especialment en el Museu Martorell.

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus. L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba.

Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en unitat operativa dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en ésser creada l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona.

Joglar i Font, Antoni

3 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – 1803)

Escriptor i científic.

Doctor en dret, el 1776 ingressà en la conferència Fisicomatemàtica, on llegí nombrosos treballs sobre l’electricitat i el parallamps, alhora que registrava la documentació de la Llotja de Barcelona, per fer una relació de l’actuació del Tribunal de Mar.

Juntament amb Josep Bellvitges i Joaquim Esteve, publicà, a partir dels materials recollits per Fèlix Amat, el Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05).

Col·laborà, anònimament o amb pseudònim, al “Diario de Barcelona” glosant antics fets d’armes catalans.

IRTA *

Deixa un comentari

Sigla de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries  (empresa de la Generalitat catalana, 1985- ).

Institut d’Investigacions Pesqueres

7 Respostes

(Barcelona, 1951 – 1987)

Institució dedicada a la recerca oceanogràfica. Fundada per F. García del Cid.

Tenia delegacions a Blanes, Castelló de la Plana, Cadis i Vigo, que posteriorment s’han independitzat.

El 1957 s’instal·là al port de Barcelona, on comptà amb laboratoris i biblioteca.

El 1987 es va canviar el nom pel d’Institut de Ciències del Mar.