Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

San Valero i Aparisi, Julià

1 Resposta

(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)

Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.

S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).

Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

Ruiz i Torres, Pere

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1951 – )

Historiador. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres (història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d’història contemporània. Vice-rector d’ordenació acadèmica i professorat en la Universitat de València (1986-90), i rector en la dita universitat (1994-2002). President de l’Associació d’Història Contemporània i director de les revistes “Ayer” i “Pasajes de pensamiento contemporáneo”.

Autor, editor o coautor, entre altres, dels llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Època contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003).

Autor de l’estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932, reeditat el 2002).

Rodríguez de Cepeda y Garrido, Antonio

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 21 abril 1814 – València, 2 abril 1895)

Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d’Advocats (1859, 1868 i 1870).

Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del Conservatori de València.

Publicà Elementos de derecho natural (1887-88).

Ponç i Piquer, Antoni

Deixa un comentari

(Begís, Alt Palància, 28 juny 1725 – Madrid, 4 desembre 1792)

Viatger i acadèmic. Després de doctorar-se en teologia a València, va traslladar-se a Madrid (1746), on estudià belles arts. L’any 1751 anà a Itàlia, on s’interessà per les excavacions d’Herculà. En tornar a Espanya, pintà per encàrrec de Carles III de Borbó una sèrie de retrats d’escriptors espanyols per a El Escorial.

Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767) fou encarregat de visitar les seves cases a Andalusia per recollir-hi material artístic. D’aquest viatge sorgí l’obra Viaje de España (1771-94), una detallada guia de l’art espanyol, d’esperit típicament il·lustrat, que arribà als 18 volums.

Publicà i il·lustrà amb notes el manuscrit de Felipe de Guevara Comentarios de la pintura. L’any 1776 fou nomenat secretari de l’Academia de San Fernando. També és autor de Viaje fuera de España (1785-92).

Pineda, Joan Baptista

1 Resposta

(València, segle XVI – vers 1567)

Catedràtic i poeta. De família modesta. Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia (1547-53; 1558) i de retòrica (1567).

Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri (1566). Gil Polo en la seva Diana enamorada el considerà com a poeta, però res no ha estat conservat d’ell.

Novella, Francesc

Deixa un comentari

(Castellfabib, Racó, 1589 – València ?, 1645)

Catedràtic. Doctor en teologia. Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València (1616).

És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unas Breves rethoricae instituciones (1621) i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

Noguera, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1833)

Metge. Fou catedràtic de patologia a l’estudi general. Fundà l’hospital militar de Maó.

És autor d’escrits professionals.

Mira i Barrachina, Agustí

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València.

Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica.

Mas, Francesc Joan

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, segle XVI)

Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d’Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic.

Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554).

Maroma, Marcel

Deixa un comentari

(València, 1612 – 1694)

Prelat i frare dominicà. Fou catedràtic de filosofia i teologia a la Universitat de València. Per conservar aquesta funció docent renuncià al seu nomenament de bisbe d’Oriola. Posteriorment fou catedràtic a Salamanca i confessor del rei Carles II.

És autor d’obres religioses i d’una gramàtica en vers.