Arxiu d'etiquetes: castells

Pilzà

(Benavarri, Ribagorça)

(o Pilçà)  Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l’actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus.

El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins al 1956.

L’antic terme comprenia el poble d’Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d’Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.

Perputxent

(l’Orxa, Comtat)

Antic castell, a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila. En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq.

Al mateix segle XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa (1317), i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde.

Donà nom a la vall de Perputxent.

Perpinyà, castell de

(Perpinyà, Rosselló)

Palau construït el segle XIII a la part alta de la ciutat (capital efectiva del regne de Mallorca entre el 1276 i el 1344). És una de les obres civils medievals més significatives de la ciutat.

Començà cap al 1276, en temps de Jaume II de Mallorca, ha sofert nombroses transformacions i afegits, per tal d’intensificar-ne, sobretot, l’aspecte defensiu.

Les parts més importants del conjunt són la Sala de Mallorca o Saló de Tron, d’estructura similar al Tinell barceloní; l’ampli pati central; la gran torre de l’homenatge, amb les dues capelles reials superposades; els jardins i les llotges, així com les fortificacions de Lluís XIV, portades a terme per Vauban.

Perellós -Rosselló-

(Òpol i Perellós, Rosselló)

(o Perillós, ant: Perellons)  Poble i antic municipi que el 1970 formà part de l’actual.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Miquel i per les restes del castell de Perellós (antic castell del Senyor), centre del vescomtat de Perellós.

Perella -Vallespir-

(Prats de Molló, Vallespir)

Antic castell, que domina la vila, aturonat a la dreta del Tec.

Alçat el segle X, fou enderrocat per l’exèrcit francès el 1684 perquè era massa pròxim al fort de la Guàrdia. Només en resta l’absis de la capella.

Penyacadell, castell de *

(Beniatjar, Vall d’Albaida)

Veure> castell de Benicadell  (antic castell).

Pena -Rosselló-

(les Cases de Pena, Rosselló)

Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).

El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis; desafectada el 1789, fou restaurada el 1843. La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola, no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa.

Paracolls de Vallespir

(els Banys d’Arles, Vallespir)

Masia i antic castell, de l’antic municipi de Montalbà de l’Església, al vessant oriental del puig de Bellmaig, sota el coll de Paracolls (902 m alt), que comunica Arles amb la vall de Montdony.

Paracolls de Conflent

(Campome, Conflent)

Antic castell, a la vall de la Castellana, a l’esquerra del riu, damunt els Banys de Molig. És esmentat ja el 959.

La senyoria fou donada el 1312 per Sanç I de Mallorca a Ponç de Caramany, veguer de Cerdanya i lloctinent general del rei de Mallorca (1311-14).

Palmes -Fenolleda-

(Campossí, Fenolleda)

Antic lloc on es conserven importants restes del castell de Palmes (segle XIII).

Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà.