(els Banys d’Arles, Vallespir)
(o Palaudà) Poble (211 m alt), situat al nord del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà. Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX.
Veure> el Vilar d’Ovança (antic lloc i castell).
Antic nom del castell de Malla.
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.
Antic castell, d’origen islàmic, damunt la costa, al sud-est de la ciutat.
Al seu indret hi fou bastida l’ermita de Sant Nicolau, que donà també nom al castell i a la partida i poblat; l’ermita fou de nou edificada al pla el segle XVIII.
Poble (171 m alt) i antic municipi, s’assenta al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol, aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França.
Constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del segle XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659).
L’antic terme comprenia també l’església de Valloriola.
Veure> Ultrera (antic castell).
(o castell de la Bastida) Antiga residència dels vescomtes d’Évol, a la dreta de la Tet.
Era format per quatre torres unides per una muralla que protegia la residència; el 1550 hi fou establerta una farga. En queden importants restes.
(ant: Olocaive) Antic castell, situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d’Aixa.
Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries.
(o Niòbols) Antic castell, sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys dels Graus de Canavelles. Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al nord, i costejava després l’estret congost dit dels Graus.
La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols, al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola (o Serola), tancant el camí a l’oest, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus.
Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols; però dels castells de Nyòvols i d’Erola només resten els fonaments.
Dades dels Països Catalans 