(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme.
En resta l’antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al segle XVII, que conserva un retaule del segle XVI.
Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida de secà, a l’est de la ciutat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
(o les Columbretes) Petit arxipèlag d’origen volcànic, a uns 60 km de la costa, format per quatre illes petites i una sèrie d’illots i esculls, que constitueixen l’extrem de la plataforma continental. La cota més alta és de 67 m, al nord.
Són illes despoblades i cobertes d’una vegetació magra, en la qual cal assenyalar el llentiscle. Tenen gran importància per la riquesa pesquera (sardines, molls, llagostes, etc), la qual és aprofitada pels pescadors de Castelló de la Plana.
El 1988 fou declarat el parc natural dels Columbrets
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al sud de la ciutat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, prop del Grau de Castelló.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida de regadiu, al nord de la ciutat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, al sector septentrional de la plana regada.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida i caseriu, a 3,5 km de la ciutat.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Partida, a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comercial i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’un petita caseria (dita modernament del Mercader), bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella.
Dades dels Països Catalans 