(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Raval, al nord-est del poble de Castell d’Aro.
Crota
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Castell i Platja d’Aro
Conca, cala sa -Baix Empordà-
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Entrant de la costa, al nord de s’Agaró.
Hi ha una platja notable, que hom ha intentat sovint de convertir en platja particular de la urbanització de s’Agaró.
Coma, la -Baix Empordà-
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Barri, 300 m al nord del poble de Castell d’Aro.
Fenals d’Amunt
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Veïnat, a llevant del poble. Correspon al primitiu nucli de Fenals d’Aro.
Fenals d’Aro
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Poble, a la costa, al nord de la Platja d’Aro.
La parròquia (Santa Maria) és esmentada ja el 968; pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica. La seva església actual fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar.
Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro.
Decrets de s’Agaró, els
(s’Agaró, Baix Empordà, 8 gener 1937 – 12 gener 1937)
Nom donat a 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya.
El pla fou preparat en aquesta localitat per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat (20 novembre 1936), el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament.
El pla, amb els problemes de guerra civil com a punt de referència, intentà de sistematitzar les institucions financeres de Catalunya, de normalitzar la vida administrativa i municipal i d’eixugar el dèficit del sector públic.
Les disposicions regularen la vida municipal, el règim d’apropiacions, el sistema creditici i financer, les finances de la Generalitat (hom creà nous imposts, com el de la xifra d’afers), l’estatge, el comerç exterior, la radiodifusió, la remuneració de funcionaris, etc.
Castell d’Aro
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
(o la Vall d’Aro) Poble, aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens, donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
El segle XIX es convertí en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom, dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro.
L’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII.
Fins el 1991 fou cap del municipi, al qual també donà nom.
Agaró, s’
(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
(ant: Segueró) Barri i nucli turístic de la Costa Brava.
Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.
Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.
Dades dels Països Catalans 