Caseriu, situat a la carretera de Santanyí, al sud de Sant Jordi.
El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina.
(o les Cases d’Ans) Caseriu, situat a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.
El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia, el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà.
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
Caseriu, situat en una de les valls que formen la capçalera de la riera de Corbera.
Caseriu i antiga possessió, situat a l’oest de la vila.
Era una finca parcel·lada a partir del segle XVI; el 1789 havia esdevingut ja una petita agrupació de sis cases.
Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra del Coto, a l’extrem occidental del terme, prop del poble de les Cases del Senyor.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Caseriu, a la dreta del riu Segarra, a l’extrem meridional del terme.
(Elda / Petrer, Vinalopó Mitjà)
Caseriu entre els dos municipis, a la zona de contacte entre el català i el castellà.
(Real de Montroi, Ribera Alta)
Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.
La rambla de l’Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi.
Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Algaiat, la qual separa la conca de la rambla de Favanella (afluent del Segura) de la del Vinalopó.
El seu punt culminant (1.053 m) és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus.
Altre nom amb què és conegut el caseriu de l’Alfàs de Castalla.
Dades dels Països Catalans 