(Illes Balears, segle XVII)
Monjo cartoixà i predicador. Professà a la cartoixa de Montalegre. Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre.
És autor d’un sermonari (Sermones varios), la majoria de sermons del qual són en català.
Antic monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola, el 1640. L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli.
El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep; però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681.
Important monestir cartoixà, situat prop de la vila. Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII (1385) i del rei Pere III (1386). L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei.
Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc. La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de Sogorb, que se’n separà el 1606.
Per al nou monestir hom féu una primera església de Sant Martí, consagrada el 1401, i una nova església, molt més gran, iniciada pel rei Martí el 1403 i continuada els anys següents. La seva muller Maria de Luna féu construir el claustre gòtic i dotze noves celles.
A l’època del Cisma d’Occident tingué un paper molt important, per tal com l’escollí per residència fra Bonifaci Ferrer, antic mestre de novicis, creat per Benet XIII prior general de l’orde en els territoris de la seva obediència. S’hi celebraren capítols generals entre el 1411 i el 1419, en temps també del seu successor Guillem de Lanotte.
El 1448 el monestir tenia 18 monjos i 8 llecs, però el seu nombre normal era de 24 monjos, nombre que superà el 1764, quan tenia 26 monjos, 14 conventuals, 8 donats i 17 fàmuls.
En fundar-se la Congregació Nacional de Cartoixans Espanyols el 1785 fou designada aquesta cartoixa per a residència perpètua del definitori de la congregació, i s’hi celebrà el 1774 el segon capítol general de la nova congregació. El convent fou abandonat temporalment i espoliat a l’època de la invasió francesa, i fou exclaustrat el 1835.
L’antic terreny de la cartoixa és avui explotat agrícolament, però els edificis, voltats d’un mur el 1647, són una ruïna total, i s’han ensorrat del tot els claustres i l’església gran, reformada el 1633, i les cel·les monacals. La part més sencera és la primitiva església de Sant Martí i algunes dependències, utilitzades per a magatzem agrícola. Molts elements artístics i retaules es guarden en poblacions veïnes.
(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVI – cartoixa d’Aula Dei, Aragó, 1578)
Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa d’Aula Dei.
És autor d’obres religioses, la majoria inèdites.
(València, 26 novembre 1857 – Miraflores, Castella, 13 octubre 1925)
Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del segle XIX es féu cartoixa, entrà a la comunitat de Miraflores i adoptà el nom de Bernat.
És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d’interès l’estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1760)
Frare cartoixà. És autor d’un manual d’ètica que mereixeria grans elogis.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Valldemossa des del 1763.
És autor de poesies religioses en català.
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Veure> Aracristi (cartoixa).
(Palma de Mallorca, 1585 – Valldemossa, Mallorca, 1644)
Historiador. El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634.
Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 (Fundació i successiu estat de este real monestir…), de la qual Jovellanos féu un extracte. Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810. Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí.
Dades dels Països Catalans 