(Calella, Maresme, 1835 – Vic, Osona, 1896)
Religiosa carmelitana descalça.
Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S’esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves.
Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Frare carmelità descalç. Fill d’un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l’Escola de Nobles Arts.
Al convent de Sant Josep, de Barcelona, dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps.
El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d’un estudi sobre l’evolució de les arts gràfiques a Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Carmelità calçat. Prior del convent de Barcelona.
Pel setembre de 1822 fou detingut i deportat, com gairebé tots els superiors de cases eclesiàstiques de la ciutat.
Restablert l’absolutisme, escriví Breve relació de lo que succeí en la proclamació de la Constitució dita per malícia espanyola, que es conserva inèdita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Eclesiàstic. Carmelità, fou doctor en teologia.
El 1701 publicà a Girona una extensa col·lecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme, que fou molt reeditada: hom en coneix quatre edicions més a Girona, dues a Barcelona i una a Vic.
L’obra conté també una història de l’orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes.
Nom amb què és conegut el religiós carmelità descalç català Joan Bulló i Roca (1540-1614).
(Tarragona, 1300/10 – Catalunya ?, després 1379)
Teòleg carmelità. Conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d’aquesta vila. Professà a la universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358.
Mantingué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri. El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma.
Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català.
(Xelva, Serrans, vers 1660 – Mataró, Maresme, segle XVIII)
Escultor. Ingressà a l’orde carmelità l’any 1685.
És autor de nombroses imatges per a Valls i Tarragona i dels sepulcres d’alabastre de la família Tamarit a l’església de Sant Pere de Reus.
Se li atribueix el projecte del retaule major de l’església de la Selva del Camp (1703), esculpit per Tramulles.
(Girona, segle XIV – Peralada, Alt Empordà, 1398)
Historiador. Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde.
És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507: De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum.
(Aitona, Segrià, 29 desembre 1811 – Tarragona, 20 març 1872)
Fundador carmelità descalç.
Fundà a Barcelona el convent de Terciàries Descalces.
És autor d’obres piadoses.
(Mas Oller, Manresa, Bages, vers 1315 – Catalunya, vers 1390)
Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità. Professà al convent de Manresa abans del 1360. El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó.
Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester.
Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que féu escindir l’orde en dues obediències.
Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis B. Mariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine liber unus ad Urbanum VI, imprès a Venècia el 1507. També és autor d’una obra en llatí sobre la Immaculada Concepció i d’opuscles teològics.
Dades dels Països Catalans 