(Ulldecona, Montsià, 1799 – Chinchilla, Albacete, Castella, 13 març 1838)
Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant.
El 1833 s’uní als carlins de Morella; participà en l’Expedició Reial (1837) i en la d’Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat.
Fou el pare de Francesc Tallada i Forcadell.
(Alacant, 13 novembre 1824 – Margalef, Priorat, 8 març 1873)
Militar carlí. Fill d’Antoni Tallada i Romeu. A dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià (1840).
Lluità també a la segona guerra Carlina; ferit, es retirà a Tortosa. Tornà a alçar-se en armes el 1872; assolí el grau de general i morí en combat.
(Tortosa, Baix Ebre, 24 maig 1816 – 14 maig 1886)
Polític. Vuitè marquès de Tamarit. Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó (1868) i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí.
Assistí a les juntes carlines de Londres (1868) i Vevey (1870) i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida.
A la seva mort fou succeït al marquesat pel seu nebot Josep de Suelves i de Montagut.
(Tortosa, Baix Ebre, 27 agost 1850 – Madrid, 4 abril 1926)
(o de Suelves-Montserrat i de Montagut) Novè marquès de Tamarit. Nebot i successor d’Antoni de Suelves i d’Ustáriz.
Fou membre de la secretaria del pretendent carlí, que el nomenà vescomte de Montserrat; lluità a la tercera guerra Carlina i a la guerra russo-turca (1877-78), com a cap d’un regiment de cosacs, i participà en la batalla de Plevna.
Fou diputat a corts per Tarragona (1896-99, 1901-02 i 1907-08).
(Olot, Garrotxa, 1828 – )
Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.
Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per:
Josep de Solà i de Morales (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905) Carlí. Formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – ?, segle XIX)
“el Muchacho“ Guerriller carlí.
Sobresortí a la primera guerra, tot i que abans d’acabar-la deixà les armes i se n’anà a l’estranger. Ja no tornà.
(Traiguera, Baix Maestrat, 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 21 juliol 1895
Militar i guerriller carlí. El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil.
El 1873 s’adherí a les forces carlines i participà a la tercera guerra carlina en una partida que actuà a la zona del Maestrat i de la serra de Prades.
Apartat de la lluita a causa de la derrota soferta a Terol, formà més tard una altra partida que actuà a Beseit fins a la fi de la guerra (1876). Assolí el grau de coronel.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1875, pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, a Albert Morera i Santaló ( ? vers 1820 – Madrid?, després 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’hostal de la Corda (1875), pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid.
(Barcelona, 26 octubre 1852 – Arenys de Mar, Maresme, 1 agost 1928)
Periodista i escriptor.
Lluità amb els carlins de la tercera guerra carlina. Acabada aquesta, visqué un any a Marsella i després s’establí a Barcelona, on continuà fidel als seus ideals i figurà en la creació del diari tradicionalista “El Correo Catalán” i fundà el setmanari “El Borinot” (1877-81). Escriví en ambdós periòdics sonades campanyes antiliberals (1877-81).
És autor de poesies de caràcter festiu, recollides en part a “Lectura Popular” i d’algunes breus obres teatrals còmiques.
(Torrent d’Empordà, Baix Empordà, 1816 – Palafrugell, Baix Empordà, 1874)
Guerriller. Era mestre d’escola, però s’uní als carlins el 1834 i aviat fou conegut pels atacs per sorpresa que realitzava contra les tropes isabelines.
En diverses ocasions fou pres i condemnat a mort, però sempre aconseguí de fer-se escàpol.
Indultat després del conveni de Bergara (1839), passà a l’Havana, on es dedicà al comerç i reuní una fortuna notable.
Dades dels Països Catalans 