(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)
Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.
Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 10,45 km2, 1.509 m alt, 63 hab (2013)
(o Ral i Odelló; ant: Real; fr: Réal) Estés des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós fins a la conca de l’Aude (límit occidental del terme), a les ribes d’aquest riu i de l’embassament de Puigbalador.
El terme és molt muntanyós i boscat; hi abunden les pastures, que són aprofitades per la ramaderia bovina, ovina i porcina, la principal riquesa. La zona conreada és escassa (prats i pastures, hortalisses i cereals). Les activitats turístiques modernes al Capcir han incidit poc en el municipi que pateix un procés de despoblament continu al llarg del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és a la dreta de l’Aude, davant de l’aiguabarreig amb el riu de Lladura.
El terme inclou també el poble d’Odelló i l’antic lloc de Querramat.
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)
(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.
Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.
El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.
El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 18,88 km2, 1.490 m alt, 279 hab (2012)
(fr: Matemale) Estès a la vall alta del riu Aude, al peu del pic del Bastard i al límit amb el Conflent. Una part de la vall d’Aude ha estat ocupada (1957-61) per les aigües del pantà de Matamala. La zona muntanyosa, a l’est, és coberta de boscos de pi negre i pi roig explotats econòmicament.
L’economia del municipi està basada principalment en la ramaderia de bestiar boví i oví i l’explotació del bosc. Turisme. La població, en descens des de mitjan segle XIX, tendeix últimament a recuperar-se gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles.
El poble és en un turó, a l’esquerra del riu.
El municipi comprèn, a més, els despoblats de Conangle i Creu de Matamala.
(Matamala, Capcir / Ralleu, Conflent)
Cim (2.095 m alt) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils.
Grup de petits estanys (2.244 m alt), situats a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells.
Municipi i capital de la comarca del Capcir (Catalunya Nord): 46,88 km2, 1.500 m alt, 422 hab (2012)
(fr: Formiguères) Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament.
La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del segle XX, però després s’ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d’una estació d’esquí.
El poble es troba a la plana regada per l’Aude; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera.
Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir.
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 15,56 km2, 1.460 m alt, 134 hab (2012)
(fr: Fontrabiouse) Estès des del sector septentrional del massís del Carlit fins a la plana regada per l’Aude. El terme és drenat pels rius de Galba (límit amb el terme de Formiguera) i pel Riutort (límit amb el de Puigbalador). Hi ha grans extensions de boscs de pi roig i pi negre i també fagedes.
Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i oví), l’agricultura (la majoria de prats i pastures, a més de cereals i hortalisses) i l’explotació forestal. Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de de l’inici del segle XX.
El poble es troba a la zona de contacte entre el bosc i la plana al·luvial, a la vora del torrent dels Escugots; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Sebastià, romànica, i la cova de Font-rabiosa, important atractiu turístic.
El terme comprèn, a més, el poble d’Esposolla.
El roc d’Aude és un cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l’estany de la Bullosa i la vall de Lladura.
Domina l’estany d’Aude, on neix el riu Aude.
Pas (1.600 m alt) del camí entre el Capcir i el Donasà, límit de Catalunya amb l’antic comtat de Foix.
Dades dels Països Catalans 