Estany d’origen glacial (2.306 m alt), a la capçalera de la vall d’Incles.
Hi ha estat construïda una presa destinada a la producció d’electricitat.
Cabana Sorda, estany de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Canillo
Canillo (Andorra)
Parròquia d’Andorra: 110,0 km2, 1.526 m alt, 4.826 hab (2011)
La més extensa i la primera parròquia, segons l’ordre tradicional del país. Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la capçalera de la Valira, eix del territori, situada al nord d’Encamp, conegut per la solana d’Andorra.
La vida econòmica local, basada en l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l’estació esportiva hivernal de Soldeu.
El poble és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d’Encamp; manté en bona part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta; hi destaca l’església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d’art; la creu de pedra dels Set Braços data de la segona meitat del segle XV.
La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caserius del Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Pradarrodó i les Morelles, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, el santuari marià de Meritxell, a més d’una dotzena de masos.
Enllaç web: Parròquia
Auina, riu d’
Curs d’aigua. Neix al vessant meridional del pic de Casamanya i desemboca a la Valira entre Prats i Meritxell.
Arenes, coll d’ -Andorra-
Depressió (2.510 m alt) de la serralada que separa la vall de la Valira d’Encamp de la ribera d’Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l’Estanyó.
Hi passà el camí de Canillo a Llorts.
Andorra, solana d’
Territori de la parròquia, situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arieja, a l’esquerra del riu, des del pic Negre d’Envalira fins a prop de la població occitana de l’Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d’esports d’hivern del Pas de la Casa.
Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consell superior de Perpinyà del 1776, i del consell reial de Tolosa de Llenguadoc, del 1835).
Alta, pala -Andorra-
Pic (2.743 m alt), a la carena que separa les valls de Ransol i de Vall-de-riu.
A l’aiguavés meridional es troba el petit estany de pala Alta, l’emissari del qual desguassa a la Vall-de-riu.
Dades dels Països Catalans 