Caseria de la parròquia, a la dreta de la Valira, a la confluència amb la vall de Rius.
Vilar de Canillo, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Canillo
Vall-de-riu
(o riu de Vall) Vall de la parròquia, davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu.
Tarter, el
Soldeu
Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles. Centre important d’esports d’hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze teleesquís.
A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets.
És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts del Pirineu.
Sisqueró
(o Siscaró) Coma, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia.
És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel senyal de Sisqueró (2.761 m alt) i el pic de Sisqueró (2.630 m alt), entre els quals s’obre la portella de Sisqueró, a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix.
Serrera, pic de la
Cim (2.914 m alt) del Pirineu axial, a la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, sobre els estanys de Ransol, al nord del pic de l’Estanyó, a l’est del port de Banyells i a l’oest del pic alt de la Cometa, i entre les altes conques de la Valira d’Ordino i la Valira de Soldeu.
És termenal de les dues parròquies.
Senyal de Sisqueró, el
Cim (2.761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (vall de Juclà i el territori ultra-pirinenc de la solana d’Andorra) amb el País de Foix.
Sant Josep, riu de -Andorra-
Afluent esquerrà de l’Arieja, a la solana d’Andorra, que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector el pla de la Vaca Morta.
Sant Joan de Caselles
Església (1.560 m alt) de tradició preromànica, situada damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana oest daten dels segles XVI i XVII.
En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada.
S’hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor desconegut, amb escenes de la vida de Joan Evangelista, titular de l’església.
Rep, cap de
Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira.
Dades dels Països Catalans 