Arxiu d'etiquetes: Canal de Navarrés

Muela de Bicorp *

(Bicorb, Canal de Navarrès)

Veure> la Mola de Bicorb  (antic castell).

Montot, el

(Ribera Alta / Canal de Navarrés)

Sector de l’alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent, que culmina a 417 m alt.

Es termenal dels municipis de Cotes, Sallent de Xàtiva, Xella i Anna.

Mola de Bicorb, castell de la

(Bicorb, Canal de Navarrès)

Antic castell, situat al cim de la mola de Bicorb (904 m alt), al sud-oest del terme.

És esmentat ja el 1268.

Ereta del Pedregal, La

(Navarrés, Canal de Navarrés)

Poblat de cabanes construïdes amb fang i branques, situat al costat de La Marjal.

Correspon a la cultura eneolítica; un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 sobre l’any 250 aC. L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze.

Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria (abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze).

És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans.

Ènguera, serra d’

(Ènguera, Canal de Navarrés)

Serra subbética de la comarca, entre el canal de Navarrés i la Vall de Cofrents, a l’est del municipi d’Ènguera.

Últim contrafort del Caroig.

Dones, cova de les

(Millars, Canal de Navarrés)

Cova natural. Oberta en les terres càrstiques que travessa el Xúquer.

Coneguda també per cova de Las Maravillas, a causa de les estalactites i estalagmites de les seves àmplies cavitats.

Chella *

(Canal de Navarrés)

Nom en castellà del municipi de Xella.

Caves

(Millars, Canal de Navarrés)

(cast: Cavas Despoblat, a la vora meridional de l’avenc del Xúquer.

Era presidit pel castell de Caves.

Castellar * -Canal de Navarrés-

(Canal de Navarrés)

Antic nom del poble de Quesa.

Xella (Canal de Navarrés)

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 43,65 km2, 219 m alt, 2.683 hab (2014)

(cast: Chella) Situat al límit amb la vall Farta, a la zona de parla castellana del País Valencià, travessat pel riu Sallent i drenat també pels barrancs de Malet i d’El Abrullador i per la capçalera de la rambla de Bolbait, i es accidentat pels contraforts del Caroig. La meitat del terreny no és conrea i és cobert de pinedes i de matollar.

Agricultura de conreus de secà (ametllers, oliveres i vinya) i regadiu (hortalisses, tabac i fruiters). Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi, és situada damunt un tossal, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia.

El municipi comprèn, a més, els banys de Bolbait.