Veure> la Mola de Bicorb (antic castell).
Muela de Bicorp *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Canal de Navarrés
Montot, el
(Ribera Alta / Canal de Navarrés)
Sector de l’alineació muntanyosa que separa les valls del Xúquer (vall Farta) i del riu de Sallent, que culmina a 417 m alt.
Es termenal dels municipis de Cotes, Sallent de Xàtiva, Xella i Anna.
Mola de Bicorb, castell de la
Antic castell, situat al cim de la mola de Bicorb (904 m alt), al sud-oest del terme.
És esmentat ja el 1268.
Ereta del Pedregal, La
Poblat de cabanes construïdes amb fang i branques, situat al costat de La Marjal.
Correspon a la cultura eneolítica; un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 sobre l’any 250 aC. L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze.
Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria (abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze).
És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans.
Ènguera, serra d’
Serra subbética de la comarca, entre el canal de Navarrés i la Vall de Cofrents, a l’est del municipi d’Ènguera.
Últim contrafort del Caroig.
Dones, cova de les
Cova natural. Oberta en les terres càrstiques que travessa el Xúquer.
Coneguda també per cova de Las Maravillas, a causa de les estalactites i estalagmites de les seves àmplies cavitats.
Chella *
Nom en castellà del municipi de Xella.
Caves
(cast: Cavas) Despoblat, a la vora meridional de l’avenc del Xúquer.
Era presidit pel castell de Caves.
Castellar * -Canal de Navarrés-
Antic nom del poble de Quesa.
Xella (Canal de Navarrés)
Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 43,65 km2, 219 m alt, 2.683 hab (2014)
(cast: Chella) Situat al límit amb la vall Farta, a la zona de parla castellana del País Valencià, travessat pel riu Sallent i drenat també pels barrancs de Malet i d’El Abrullador i per la capçalera de la rambla de Bolbait, i es accidentat pels contraforts del Caroig. La meitat del terreny no és conrea i és cobert de pinedes i de matollar.
Agricultura de conreus de secà (ametllers, oliveres i vinya) i regadiu (hortalisses, tabac i fruiters). Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi, és situada damunt un tossal, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia.
El municipi comprèn, a més, els banys de Bolbait.
Dades dels Països Catalans 