Arxiu d'etiquetes: Canal de Navarrés (geo)

Xúquer, el -riu-

73 Respostes

(País Valencià)

(cast: Júcar)  Riu del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l’estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d’Albarrasí, i desemboca, després d’un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2.

El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d’aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg.

La irregularitat interanual d’aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s’han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l’octubre de 1923. Les secades és registren al període d’estiu.

Les seves aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d’Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i reguen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha.

Per tal d’obtenir la regulació del riu i l’aprofitament hidroelèctric ha estat construït l’embassament d’Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.

Cazumba, riu de

1 Resposta

(Canal de Navarrés)

Capçalera del riu d’Escalona, a la conca del Xúquer, que neix a l’est del cim del Caroig (1.028 m alt).

Escalona, riu d’ -Canal de Navarrés-

8 Respostes

(Canal de Navarrés)

Afluent dretà del Xúquer. N’és la capçalera el riu de Cazumba (que neix al Caroig) i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís, abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande (format a la mola de Bicorb).

Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta (Quesa, Navarrés, Tous) i desemboca al seu col·lector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona.

Caroig, el

17 Respostes

(Vall de Cofrents / Canal de Navarrés)

(cast: el Caroche)  Massís de la serralada ibèrica, s’estén de nord a sud, des de la vall del Xúquer, aigües amunt de Millars, fins a la vall de Montesa, i d’oest a est, des de la vall de Cofrents fins a la canal de Navarrés.

Està format per roques calcàries cretàcies horitzontals, plegades (tret de la perifèria, en la qual estan fallades). El massís, que s’eleva de 800 a 900 m a l’oest i de 400 a 500 m a l’est, culmina a la mola de Caroig (1.128 m).

El clima és de caràcter continental, les precipitacions són de l’ordre dels 500 mm. Territori desforestat, llevat d’alguns rodals de pins i arbres de ribera. La població, escassa, s’estableix només a les valls perifèriques.

Canal de Navarrés, la

38 Respostes

Comarca del País Valencià: 709,29 km2, 17.201 hab (2006), densitat: 24,25 h/km2, capital: Énguera

Format per 8 municipis: Anna – Bicorb – Bolbait – Énguera – Millars – Navarrés – Quesa – Xella

GEOGRAFIA FÍSICA: Situada a la regió interior, entre la Foia de Bunyol, al nord, la Vall de Cofrents i la Manxa, a l’oest, la Costera, al sud, i la Ribera Alta, a l’est.

Ocupa els contraforts meridionals del sistema Ibèric, amb l’inici de formacions de tipus prebètic. Dominen els materials secundaris, i el sector principal de la comarca està tectònicament constituït per una sèrie d’anticlinals esventrats, que han originat una depressió elevada, voltada de relleus més elevats. El relleu està bàsicament format pel sector oriental del massís del Caroig, amb un paisatge de valls profundes de morfologia càrstica.

El clima és mediterrani amb tendència a la continentalitat, amb temperatures entre 11 i 15 ºC de mitjana anual i precipitacions al voltant dels 500 mm.

La xarxa hidrogràfica està formada pel Xúquer i els seus afluents: el primer fa de frontera septentrional i travessa la comarca en direcció nord-oest – sud-est, molt engorjat, la qual cosa facilita el seu embassament (Millars). De curs irregular, rep les rambles d’Escalona i de Sellent.

La vegetació presenta un predomini de pinedes i matolls mediterranis, resultat de la degradació produïda pels continus incendis, que han malmès la vegetació pròpia de la zona.

POBLACIÓ I ECONOMIA: La població, que es concentra a les valls, experimentà un lent creixement des del segle XVIII fins a la dècada de 1930, però a partir d’aleshores l’emigració cap a Barcelona, València i França s’accelerà i, juntament amb la tradicional cap a la comarca de la Costera, ha originat la minva generalitzada.

L’agricultura és l’única activitat econòmica important, amb gran predomini del secà; són conreats l’olivera, els garrofers i cereals. Els pocs regadius de les valls, al sector més oriental, són dedicats també a la producció de cereals i d’algunes hortalisses, amb una creixent importància dels tarongers. La ramaderia és secundària, amb alguns caps de bestiar boví i oví. La indústria tèxtil ha estat tradicional a la capital, Énguera, però s’ha anat estancant, en benefici d’altres poblacions.

HISTÒRIA: Un dels testimoniatges més destacats del primer poblament conegut a la comarca són les pintures rupestres de la coves de l’Aranya a Bicorb. El perìode eneolític és representat pel poblat de La Ereta del Pedregal, a Navarrés. La civilització ibèrica és mal coneguda. La romanització comportà l’establiment de vil·les rústiques (no hi ha notícia de cap centre urbà).

La comarca, que durant l’època islàmica ja depenia de l’alcaid de Xàtiva, restà inclosa, després de la conquesta cristiana, dins la governació de dellà Xúquer. Totes les poblacion de la Canal de Navarrés estricta conservaren, fins a l’expulsió del 1609, la població morisca, distribuïda entre els districtes de Tous i de Càrcer, amb el repoblament subsegüent, la comarca esdevingué de llengua castellana, bé que amb una forta influència catalana en el vocabulari.

Amb la divisió corregimental del segle XVIII una part de la comarca fou adscrita a la governació de Montesa, i la resta, a la de Cofrents. Amb la creació de partit judicial d’Énguera el 1835, la comarca adquirí per primera vegada una unitat; tanmateix, la demarcació judicial enclou també la zona de llengua catalana de la vall de Montesa i una part de la Ribera Alta.