Arxiu d'etiquetes: Canal de Navarrés

Tous, pantà de

2 Respostes

(Millars, Canal de Navarrés / Tous, Ribera Alta)

Pantà al curs del Xúquer, situat prop de la confluència amb el riu Escalona. Tenia una capacitat prevista de 410 milions de m3. Serveix de contraenbassament al pantà d’Alarcón, i juntament amb els de Contreras i Forata havia d’evitar les oscil·lacions del cabal del riu.

La primera fase s’inaugurà el 1980, amb una capacitat de 51 hm3. En surt un canal que transvasa aigua al Túria (a Manises), per tal d’abastar València i regar unes 35.000 ha de la Ribera Alta.

Però a l’octubre de 1982 un aiguat en rebentà la presa i negà les dues riberes, fet que obligà a l’evacuació d’unes 100.000 persones. Se n’ha deturat la construcció de noves fases.

Vilanova d’Anna

1 Resposta

(Anna, Canal de Navarrés)

Antic raval de la vila, habitat per moriscs fins al 1609.

Torreta de Navarrés, la

Deixa un comentari

(Navarrés, Canal de Navarrés)

Despoblat, prop de la font de la Marquesa.

Sellent, riu de

9 Respostes

(Canal de Navarrés / Ribera Alta)

(o riu de Sallent) Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Té un règim pluvial mediterrani irregular.

Originat per la unió de dos cursos d’aigua, procedents de la serra d’Énguera; s’estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta.

Se’n deriven sèquies (com la de Cotes i la de vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.

Salt de Millars, el

Deixa un comentari

(Millars, Canal de Navarrés)

(cast: el Salto de Millares)  Central hidroelèctrica, al límit amb el terme de Tous, situada vora el Xúquer, al fons del congost, aigua avall de Millars. És alimentada pel pantà de Millars, situat aigua amunt, dins el terme de Cortes de Pallars, amb el qual es comunica per un canal subterrani de 17 km de longitud.

Al moment de la seva construcció (1932) era la de més potència dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Actualment té una potència de 80,4 MW; el 1970 produí 456,4 GWh. És propietat d’Hidroeléctrica Española SA.

Sallent, riu de *

Deixa un comentari

(Canal de Navarrés / Ribera Alta)

Veure> riu de Sellent  (afluent dretà del Xúquer).

Requena, regió de

2 Respostes

(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)

Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.

Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.

Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.

Palomas, cova de Las

Deixa un comentari

(Millars, Canal de Navarrés)

Cova natural, oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.

Navarrés, marquesat de

4 Respostes

(País Valencià, segle XVI – )

Títol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinòs, sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei.

Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna.

Navaló

1 Resposta

(Énguera, Canal de Navarrés)

Poble (741 m alt), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector sud-oest del terme.

Dividit en els nuclis de Navaló de Dalt i de Navalo de Baix, al primer dels quals hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d’Énguera, construïda a mitjan segle XIX.