Arxiu d'etiquetes: Campanet

Ullaró

(Campanet, Mallorca Raiguer)

Llogaret, a l’est de la vila. Era una possessió dels comtes de Montenegro.

Socias, Miquel -jesuïta, s. XVII-

(Campanet, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)

Escriptor i religiós jesuïta. Escriví poesies en llatí i en castellà.

Obtingué els dos premis primers en un concurs poètic celebrat a Palma, el 1625, en honor de la beata Caterina Tomàs.

Sant Miquel de Campanet

(Campanet, Mallorca Raiguer)

Església, al nord del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.

És una petita i rústega església gòtica, del segle XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila. Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel.

Campanet (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014)

Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l’ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Inca.

La vila es troba en un turó, dominada per l’església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d’Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d’atracció turística.

Enllaços web: AjuntamentCoves de Campanet

Alemany i Rosselló, Francesc

(Campanet, Mallorca, segle XVIII – 1805)

Metge. Fou secretari de l’Acadèmia Mèdico-pràctica Balear.

A l’Acadèmia de Medicina de Mallorca se’n guarden sis memòries, entre les quals hi ha el Discurso sobre algunas varias observaciones que se practican en la medicina (1794) i les dedicades a conèixer els efectes tòxics del guix afegit al vi.

Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí, Rafael

(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)

Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.

Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.