Antiga possessió feudal (dita també mas del Baró), actualment masia, que centra una petita caseria.
Conill, mas d’en -Camp de Túria-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Camp de Túria
Casablanca, la -Camp de Túria-
(la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)
Antiga granja de la cartoixa de Portaceli, al nord de la vila.
Casa d’Alcedo, la
(la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)
Urbanització d’estiueig, al voltant de la masia anomenada casa d’Alcedo.
Carrasca, la -Camp de Túria-
Caseriu i nucli residencial d’estiueig (uns 300 xalets).
Vilamarxant (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 71,75 km2, 160 m alt, 9.204 hab (2014)
Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, a la dreta del Túria.
Es conrea la major part del terme, amb un gran predomini del secà; els conreus més estesos són els cereals (blat), cebes i, en especial, tarongers i farratges (regadiu); i els de vinya, oliveres i garrofers (secà). Hi ha dues cooperatives, una d’àmbit comarcal. Ramaderia de llana i aviram. Pedreres de calcària. Indústria derivada de l’agricultura (farineres, confitures) i de fabricació de materials per a la construcció (guix, rajoles). Àrea comercial de València.
La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del Túria, sobre un petit turó; l’església parroquial de Santa Caterina fou bastida el 1900.
Dins el terme, on s’han trobat restes romanes, hi ha la zona residencial d’Orquera i diverses masies i partides, com la Llomaina, la Pea, etc.
Enllaç web: Ajuntament
Serra de Portaceli (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,29 km2, 330 m alt, 3.142 hab (2015)
(o Serra; ant: Serra de Nàquera) Situat en un terreny muntanyós, al vessant meridional de la serra Portaceli de Calderona, reguen el terme el barranc homònim i el del Sabater, entre d’altres.
La principal activitat econòmica és l’agricultura; de secà produeix oliveres, garrofers i cirerers, i de regadiu, amb aprofitament d’aigües de deus, hortalisses i cítrics. Pedreres de marbre. Explotació de fonts d’aigües minerals. Pren importància com a lloc d’estiueig i de segones residències, que beneficien el sector de serveis i de la construcció. Àrea comercial de València.
Al poble hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, a prop del nucli, les restes del castell de Serra, d’origen islàmic.
Dins el terme hi ha la famosa cartoixa de Portaceli, el despoblat de Ria, l’antic lloc de la Pobleta de Portaceli, la granja de la Torre de Portaceli i el mas de Brosseta.
Enllaç web: Ajuntament
Bufilla
(o Torre Bufilla) Despoblat. El 1237 fou donat al comanador d’Alcanyís.
Només en resta una torre enrunada.
Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,74 km2, 7.981 hab (2015)
(cast: San Antonio de Benagéber) Situat en l’extrem més oriental del territori comarcal. Posseeix, per tant, una situació privilegiada degut al fet que el nucli urbà està proper a València. Fins el 1998 formava part de l’Horta. Limita amb els municipis de Bétera, l’Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna.
Encara que a l’origen va estar basada en la colonització agrícola de les noves terres (secà i regadiu), en l’actualitat, gràcies a la seva proximitat a la capital, predomina el sector serveis al convertir-se en un centre residencial.
Aquest municipi va néixer en la dècada del 1940. A l’antic poble de Benaixeve (Serrans), l’any 1932 va començar el pantà de Benaixeve que obligaria als seus habitants a emigrar, els quals s’instal·laren a Sant Isidre de Benaixeve (al terme de Montcada) i a aquest mateix. Es van confeccionar 75 lots de terreny composats per a 75 colons.
Després d’un llarg procés d’interessos polítics i econòmics, seguint el corresponent procés de compareixences i aportació d’informes, el 8 d’abril de 1998, es va publicar el decret pel qual es declarava nou municipi independent.
Enllaç web: Ajuntament
Riba-roja de Túria (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,7 km2, 125 m alt, 21.499 hab (2014)
Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Horta i la Foia de Bunyol, a banda i banda del riu Túria.
Més de tres quartes parts del terme són conreades: els conreus de regadiu són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Riba-roja, amb aigües procedents del Túria. El principal conreu és el taronger, seguit de les hortalisses. Al secà s’obtenen els conreus mediterranis (cereals, olivera i vinya). Les principals indústries són les de ceràmica i de materials per a la construcció, i també l’alimentària. Àrea comercial de València. Des del 1900 la població s’ha més que duplicat, amb un creixement accelerat a partir del 1950.
Vila d’origen islàmic, a la dreta del Túria. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Pobla de Vallbona, la (Camp de Túria)
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 33,1 km2, 102 m alt, 22.730 hab (2014)
(ant: la Pobla de Benaguasil) Situat a l’esquerra del Túria, el terme és planer i solament és accidentat per alguns turons calcaris al nord-oest.
L’agricultura de regadiu ocupa la major part de les terres conreades, i és possible gràcies als regatges derivats del Túria i per mitjà de pous; els principals conreus són les taronges i les cebes; de secà s’hi conreen principalment garrofers. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Sobresurt la indústria de la construcció, la tèxtil i l’electrònica. Hi té una certa importància la funció residencial i d’estiueig. Població en ascens.
La vila és al límit tradicional entre el secà i el regadiu. Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume.
El terme comprèn també el barri de les Ventes de Vallbona, la masia de la Casablanca i la urbanització residencial de la Casa d’Alcedo. L’any 1958 li fou segregat l’actual municipi de l’Eliana.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 