Arxiu d'etiquetes: Callosa d’en Sarrià

Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,66 km2, 247 m alt, 7.370 hab (2014)

Situat a la vall de Callosa, des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la confluència de l’Algar i el Guadalest. El terme és accidentat al nord pels tossals de Bèrnia i la serra d’Aitana.

La base de l’economia local és l’agricultura, les sèquies derivades dels rius reguen el terme i fan possible el regadiu (cítrics, arbres fruiters), però predomina el secà (ametllers, garrofers i vinya). Hi ha indústria derivada de l’agricultura i de la construcció. És un centre de comunicacions.

La vila s’enfila pel coster meridional del tossal d’Almèdia, al peu de les restes del castell de Callosa; hi destaquen l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista, refeta a la fi del segle XVIII, i l’antic convent caputxí de Sant Sebastià (1735), de façana herreniana i on és venerada la Mare de Déu de les Injúries. Són encara típiques les filades de moros i cristians que hom celebra el segon diumenge d’octubre.

Repartides pel terme hi ha diversos antics llogarets, actualment masies.

Almèdia, serra d’

(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)

Muntanya (685 m alt), entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l’esquerra d’aquest darrer riu.

El cim culminant es troba al nord-oest i dins el terme de la vila de Callosa d’en Sarrià.

Algar -Marina Baixa-

(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)

Despoblat, al vessant occidental de la serra de Bèrnia.

El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertanyé eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del segle XVI, que fou annexat a Callosa d’en Sarrià. El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib; amb tot, el lloc és esmentat encara el segle XVIII. La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona.

Actualment és una masia.

Belda, Rafael

(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 1906 – ?, segle XX)

Acròbata. Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure a una petita cadira.

El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món.