Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana.
Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de l’arenal de son Saura, del qual la separa la punta des Governador.
Veure> cala Margarida (cala de la Costa Brava).
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cala de la costa septentrional de l’illa, entre la punta del Gost i la punta d’en Serra.
Antic lloc o possessió, situat prop de la costa de Migjorn.
Dins el seu territori hi ha l’antiga torre Saura, de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d’estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura.
A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura, de sorra fina.
Cala i platja, a l’est de l’illa, a llevant de punta Rasa.
Caseria i nucli turístic, al fons de la cala de Santandria, que s’obre a la costa occidental de l’illa, al sud de la ciutat.
Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l’illa.
És un important centre turístic, amb establiments hotelers.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
(o Sant Vicent Ferrer o sa Cala) Parròquia (73 m alt), al nord-est de l’illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s’obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians. Entre aquesta cala i la Punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic.
La vénda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària. L’església parroquial (Sant Vicent), edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
Dades dels Països Catalans 