(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cala de la península del cap de Creus, entre el cap Mitjà i la punta Fornells.
Cativa, cala
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cales
Canyet -Baix Empordà-
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Veïnat, a la costa al voltant de la cala de Canyet, al sud de la muntanya de Sant Baldiri.
Bona, cala -Blanes-
Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat.
El segle XVIII hi hagué una almadrava. L’ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.
Aiguafreda, cala d’ -Baix Empordà-
Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.
Margarida, cala -Baix Empordà-
Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros.
Antic nucli d’habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d’estiueig i de turisme.
Canyelles, cala de -Roses-
Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus.
Hi havia hagut una almadrava fins al segle XIX.
Alguer, s’ -Baix Empordà-
Cala i veïnat de pescadors, a la costa, entre el lloc de la Fosca i la platja de Castell, vora l’antic castell de Sant Esteve de Mar.
Aigua-xellida
Cala, a la Costa Brava, al nord de Tamariu.
Aiguablava
Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells de Mar.
Al voltant de la platja s’agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d’estiueig.
L’entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d’aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.
Tossa de Mar (Selva)
Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)
Situat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.
La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.
La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 