Poble, situat al sector nord-occidental del terme, en un contrafort de la serra que separa les valls de la Muga i del Manol.
L’església parroquial de Santa Maria de l’Estela, romànica, actualment en estat d’abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d’Arles, consagrada el 957.
Depengué, des del segle XII, del monestir de Lledó.
Poble, a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual (Sant Llorenç) fou bastida en 1790-1804.
El poble, que depenia, el segle XIV, de la canònica de Lledó, formava part, el 1698, de la batllia de Navata.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 55,58 km2, 194 m alt, 257 hab (2016)
Situat a l’alta conca de la riera d’Àlguema, a l’interior de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Comprén part de la vall del Fluvià, per on s’estén l’antic terme d’Espinavessa, que forma part del municipi. El relleu és lleugerament accidentat pel vessant oriental de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont; hi ha suredes i pasturatges.
Els recursos del municipi es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i cereals) i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí. Àrea comercial de Figueres. La població, en conseqüència, ha minvat de manera constant durant el segle XX i es troba molt dispersada entre el nucli principal i el terme.
El poble, a la dreta de la riera d’Àlguema, és esmentat ja el 1017.
Dins el terme hi ha els pobles d’Espinavessa, Queixàs, on hi ha l’antiga cel·la romànica de Sant Romà de Casamor, Sant Martí Sesserres, l’Estela (amb l’antic monestir de Santa Maria d’Estela) i Vilademires, i el veïnat de la Palma.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 