(Sagàs, Berguedà)
Poble i santuari (Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment).
La imatge, talla romànica (segles XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.100 m alt), que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Grèixer -afluent del Bastareny per l’esquerra-, que neix al vessant meridional de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és al peu del Moixeró, a la dreta del riu.
Era possessió del monestir de Ripoll.
Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà. També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança.
(Baixa Cerdanya / Berguedà)
Coll (2.400 m alt) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d’Agulló, obert entre la coma dels Cortils i la vall de Bastanist, per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.362 m alt), a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l’esquerra), al vessant meridional del Puigllançada.
Fins al començament del segle XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís.
(o la Garriga) Veïnat, a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu.
Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll.
Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà.
Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d’Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.
L’església parroquial és dedicada a sant Mateu.
(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.
Caseria, al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls, aigua avall de l’Espà, de la qual parròquia depèn.
Al segle XIII pertanyia als Pinós (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona.
Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans.
L’església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV. És lloc de molta devoció.
Dades dels Països Catalans 