(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)
Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.
El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).
Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.
Caseria, al nord de la vila, prop del terme de Senija.
(o el Quisí) Caseria, al sud de la vila.
Cala de la costa, prop del terme de Calp, on ha sorgit una important nucli turístic.
Hi ha un embarcador.
(Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)
Polític. Amic de Francesc Pi i Margall, el 1861 s’afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista.
Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta.
A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.
Caseria.
Caseria, a la zona costanera.
(Benissa, Marina Alta, 29 febrer 1928 – 14 març 2017)
Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural.
Membre de diverses organitzacions culturals, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí.
És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d’un Costumari valencià en dos volums (1992 i 1994) i té, a més, obra en castellà.
Caseriu, al nord-est de la vila.
Caseriu, al vessant oriental de la serra de Bèrnia.
Dades dels Països Catalans 