(Capellades, Anoia, 30 novembre 1808 – Montserrat, Bages, 8 març 1885)
Benedictí. El 1865 fou elegit prior del monestir de Montserrat i, el 1875, Pius IX el nomenà abat perpetu. Reorganitzà la comunitat i restaurà el santuari.
Autor del llibre Montserrat (1871).
(el Poal, Pla d’Urgell, 11 agost 1921 – Montserrat, Bages, 29 octubre 2010)
Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat.
Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüístics i pedagògics apareguts a revistes especialitzades.
(Vallmanyà, Segrià, vers 1600 – Montserrat, Bages, 1678)
Músic i monjo benedictí. Es formà a l’escolania de Montserrat.
Prengué hàbit al mateix monestir en 1619. En fou abat del 1645 al 1649.
En 1650 li fou publicat un Memorial o tratado en favor de los niños escolares y seminario de Nuestra Señora de Montserrat.
(Estadella, Aragó, segle XVI – Catalunya, 1624)
Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya.
Prengué l’hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la comunitat.
Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Gaudí de bon prestigi.
(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)
Compositor i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. Fou mestre de capella notable.
Visqué algun temps a Madrid, on exercí el mateix càrrec.
Altra vegada a Montserrat, en seria abat.
És autor de nombroses composicions de música sacra, avui perdudes o no estudiades.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 1878 – Montserrat, Bages, 13 maig 1946)
Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902). Germà d’Adeodat F.
Després d’ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l’abat Deàs (1912).
Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l’esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir.
Des del 1941 tingué com a coadjutor l’abat Aureli M. Escarré.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)
Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.
Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.
(la Llacuna, Anoia)
Priorat benedictí (Santa Maria de la Llacuna), filial de Sant Llorenç del Munt.
L’església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d’aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat. No tingué mai comunitat important.
Resten pocs vestigis de l’església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310.
(Barcelona, 22 agost 1926 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)
Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89), més conegut per Cassià Maria Just.
Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb H. Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l’escolania i sotsdirector de la capella de música.
En l’orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l’abat Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (desembre 1966).
El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)
(o Benet Julià i Ros) Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.
Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.
Dades dels Països Catalans 