Poble (716 m alt), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Josa i del rius Guart i Pedrissa, vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger (actualment és del bisbat de Lleida), depèn el santuari de Sant Esteve.
Formà part de l’antic terme de Pilzà.
(cast: Antenza) Poble (576 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a l’esquerra del riu de Queixigar, poc tros abans de la confluència amb el riu Guart. A mitjan segle XIX era municipi independent.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume. Damunt el poble hi ha l’ermita de Sant Salvador (576 m alt). El seu castell d’Entença fou origen de la primitiva baronia d’Entença.
(o Castelló del Pla) Poble (762 m alt), de l’antic terme de Pilzà, al límit amb la Llitera, al peu de la serra de la Corrodella, des d’on s’estén una extensa plana fins al molar de Camporrells.
L’església de Sant Pau depèn de la parròquia de Pilzà.
Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)
(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.
Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.
La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.
Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.
Dades dels Països Catalans 