(Benavarri, Ribagorça, segle XV – Barbastre ?, Aragó, segle XV)

Pintor. El 1445 era documentat a Saragossa i hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona. El 1455 signà contracte amb la vídua de Bernat Martorell per continuar-ne el taller durant cinc anys.

A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on treballà per a molts indrets de les comarques veïnes. Sembla que els darrers anys de la seva vida (des del 1481, si més no) residí a Barbastre.

Desenvolupà una activitat pictòrica caracteritzada pel realisme narratiu que l’atansa a l’estil de Jaume Huguet. Es destacà per la sobrietat i bellesa dels seus personatges.

És autor, entre altres obres, del retaule de Bellcaire (una de les seves obres més característiques, actualment al Museu d’Art de Catalunya) i els de Sant Joan Baptista de Lleida (Museu d’Art de Catalunya), de Sant Quirze i Santa Julita (Museu Diocesà de Barcelona), de Santa Clara i de Santa Caterina (catedral de Barcelona), de la Mare de Déu i Sant Vicent Ferrer (Cervera), de la Mare de Déu de Bellcaire (Museu d’Art de Catalunya).

Exercí molta influència sobre els mestres locals de les zones de Lleida i Osca.

El seu taller fou continuat per Pere d’Espallargues, deixeble seu.