Arxiu d'etiquetes: Benasc

Vaticielles, vall de

2 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

(ant: vall de Baticielles)  Coma de la vall de Benasc, que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.

A la capçalera hi ha l’ivó de Vaticielles, l’ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa (que rep les aigües de l’aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó).

Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants.

Vallhiverna

5 Respostes

(Montanui / Benasc, Ribagorça)

(o vall Hiverna) Vall, afluent per l’esquerra de l’Éssera, al Pirineu axial, on hi ha els pics de Vallhiverna, situat entre la serra Negra i la de Llauset, al sud del massís de la Maladeta.

Assoleixen 3.062 i 3.067 m alt.

Tempestes, pic de

2 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Un dels cims (3.310 m alt) del massís de la Maladeta, al sud-est del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestes (3.130 m). El nom fou donat per Russell el 1881.

És el punt culminant de la cresta de Tempestes, que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques.

Al nord-est de la bretxa hi ha l’important glacera de Tempestes.

Russell, pic de

3 Respostes

(Benasc / Montanui, Ribagorça)

Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).

El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.

Renclusa, la

2 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Refugi excursionista (2.140 m alt), situat al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa. Prop seu el curs d’aigua és fa subterrani (forta de la Renclusa).

És propietat del Centre Excursionista de Catalunya que el féu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó, fou inaugurat el 1916. Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Remunyé, vall de

Deixa un comentari

(Benasc, Ribagorça)

Vall que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt).

A mitja vall hi ha l’estany de Remunyé, a 2.700 m alt.

Bondidier, pic le

1 Resposta

(Benasc, Ribagorça)

Cim (3.150 m alt) del sector meridional del massís de la Maladeta, que domina l’estany de Cregüenya.

El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidier, mort el 1942, conservador del museu de Lorda (Bigorra).

Gallinero, pic

6 Respostes

(Benasc / Castilló de Sos, Ribagorça)

Cim (2.728 m alt) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls, a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al sud, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al nord, que el separa del pic de Cerler.

És termenal dels dos municipis.

Estós, vall d’

8 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.

La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.

Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.

Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).

Estatats, pic d’

2 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.