Cim (3.131 m alt) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs (3.027 m alt), separa el cim del pic d’Oo (3.065 m), dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs.
El massís separa les valls de Benasc, d’Astau (Comenge) i de Loron (Bigorra). Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs, que dóna nom al massís.
Cim (2.712 m alt) de la serra que separa les valls d’Estós i de Grist, a la vall de Benasc, entre el pic d’Escobets i les tuques d’Ixeia.
(Benasc / Castilló de Sos, Ribagorça)
Cim (2.728 m alt) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls, a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al sud, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al nord, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels dos municipis.
Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.
La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.
Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.
Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).
Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs.
Entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta.
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Antic terme, prop d’Ancilla, del qual eren senyors jurisdiccionals els Bardaixí.
Dades dels Països Catalans 