(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
Llogaret, a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella. Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan.
De l’edat mitjana era el castell d’Algars, del qual encara hi ha restes. Tenia terme propi fins al 1841, que fou agregat a Batea.
Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 128,41 km2, 376 m alt, 1.967 hab (2016)
Situat en un terreny pla, entre l’Ebre i el seu afluent, l’Algars, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i garrigues.
L’economia del municipi es basa principalment en el conreu de vinya i l’olivera i en la transformació dels seus fruits en vi i oli, que és la principal activitat industrial del municipi. Durant el segle XX els conreus de la vinya han guanyat molta 
superfície per la recuperació de les terres que havien romàs sense conrear després de la fil·loxera. Aprofitant les aigües de l’Algars per als regatges s’hi cultiva una part de regadiu: cereals i alfals. Mentre que la ramaderia ovina té escassa incidència, s’han desenvolupat granges (conills i guatlles). També hi ha petites empreses de confecció.
El poble, que agrupa actualment tota la població del municipi, és en una plana, al peu dels tossals que formen les muntanyes de Batea; destaca el nucli antic o Vila Closa, amb la plaça Major, amb uns interessants porxos dels segles XIII i XIV, i la Torre Martí, casal d’origen medieval; l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII, té una important façana barroca.
Dins el terme hi ha els antics pobles d’Algars i de Pinyeres, prop del qual hi ha el tossal del Moro, on s’han trobat restes d’un poblat ibèric, i el caseriu del Masnou.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa
Dades dels Països Catalans 