(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Via-Manuel i marquesa de Rafal.
Passà als Pardo i als Barroeta.
(cast: La Puebla de Rocamora) Poble, situat a l’esquerra del riu Segura. Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del segle XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns.
Pertangué als marquesos de Rafal. Fins l’any 1974 formava un municipi independent.
(País Valencià, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1632, amb facultat reial, per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d’Oriola.
Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo.
Sector, entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera del Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Luis Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25.000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13.000, i Felip V de Borbó, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja. El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena.
Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n’era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732.
Monestir de monges clarisses (Sant Joan de la Penitència), del qual pren el nom un carrer i un barri.
Fou bastit en diferents i llargues etapes. L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772. Conserva obres de Salzillo.
(Catral / Dolores, Baix Segura)
Canal de regadiu, que recull les aigües mortes procedents de diverses sèquies derivades del Segura, per l’esquerra, que rega els dos termes, dels quals és termenal.
(Formentera del Segura, Baix Segura)
Canal de regadiu, que pren l’aigua del Segura, per l’esquerra, a l’assut de Rojals i rega el sector oriental del terme.
Nom en català del poble d’Urchillo.
Turó (241 m alt), contrafort meridional de la serra d’Oriola, al voltant del qual fou bastida la ciutat.
Nom tradicional del sector de regadiu de la comarca, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà. Les 22.360 ha de regadiu (200.000 tafulles) continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada.
Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils (cànem, lli i, modernament, cotó) han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets.
Un dels trets més originals és la població disseminada. Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques (Catral, Benejússer, Oriola) de fang i canyes, cobertes d’albardí, més pobres i senzilles que les de l’horta de València.
Dades dels Països Catalans 