Arxiu d'etiquetes: Baix Segura

Daia Vella (Baix Segura)

6 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 2,98 km2, 4 m alt, 681 hab (2014)

(cast: Daya Vieja) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro), que ocupa tota la superfície del terme i aprofita l’aigua de la sèquia de Daia Vella, derivada a l’assut d’Alfeitamí. Hi predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Elx. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble fou destruït el 1829 per un terratrèmol. Actualment depèn de la parròquia de Daia Nova, terme amb el qual formava un sol municipi fins a la primera meitat del segle XIX. Fins al 1791 havia format part del terme d’Oriola.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Nova (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,09 km2, 5 m alt, 1.765 hab (2014)

(cast: Daya Nueva) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El regadiu, principal recurs econòmic del municipi, ocupa gairebé tota la seva superfície; s’hi conreen hortalisses, cànem, blat, blat de moro, patates, etc, gràcies a les diferents sèquies que reguen el terme, com la sèquia de Daia Nova, derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres derivades de l’assut d’Alfeitamí. La ramaderia bovina i porcina complementa l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Elx.

El poble, al nord del terme, es va separar de Daia Vella durant la primera meitat del segle XIX; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII.

El municipi comprèn l’antic terme de la Pobla de Rocamora, annexat el 1974.

Barba-roja -Baix Segura-

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura)

Caseriu, a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), a l’est.

És prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.

Coix (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 16,76 km2, 16 m alt, 7.188 hab (2014)

(cast: Cox o Coj) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana deltaica dels rius Segura i Vinalopó, al límit amb el camp de la Murada.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, molt repartida entre el regadiu (hortalisses, principalment, i arbres fruiters), regada per la sèquia de Coix, filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura; i el secà (cereals, figueres i garrofers) i que aprofita pràcticament la totalitat de la superfície del terme. Pedreres. Àrea comercial d’Oriola.

El poble, format per dos nuclis actualment units (Coix Vell i Coix Nou), es troba al peu septentrional de la serra, sota un esperó on fou erigit un castell (1466); hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia.

Catral (Baix Segura)

9 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 20,01 km2, 8 m alt, 8.663 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana del delta del Segura. El terme és gairebé pla i la superfície és molt conreada, excepte a la zona est on hi ha l’aiguamoll d’el Hondo.

L’agricultura és dedicada bàsicament al regadiu (cànem, hortalisses, oliveres, figueres i arbres fruiters), que s’alimenta d’aigua del Segura a través d’una xarxa de sèquies i assarbs. L’activitat ramadera també és important, especialment de bestiar boví. Indústria del cànem. Àrea comercial d’Elx.

La vila és una aglomeració allargassada sobre la sèquia de Callosa; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. Sembla que es beneficià del sanejament d’aiguamolls promogut pel cardenal Belluga. Rebé el títol de vila el 1741.

El terme comprèn, a més, el barri de Los Dolores de Catral i altres nuclis de població disseminada.

Enllaç web: Ajuntament

Callosa de Segura (Baix Segura)

15 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.

La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.

El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.

Enllaç web: Ajuntament

Bigastre (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,08 km2, 24 m alt, 6.762 hab (2014)

(cast: Bigastro) Estès a la dreta del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. La vegetació natural ocupa un terç del terreny.

La vida econòmica local és dominada per l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i productes d’horta) alimentat amb aigua del riu per les sèquies d’Alquibla i del Camp. El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers. Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial d’Oriola. El municipi manté un creixement demogràfic progressiu pràcticament des de la seva constitució al final del segle XVII.

El poble, que agrupa tota la població del terme, es formà a partir del nucli de Llocnou dels Canonges, amb l’augment de població el poble rebé el nom de l’antiga ciutat de Bigastrum, a la qual hom atribuí erròniament el mateix emplaçament. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Betlem.

També comprèn un enclavament a la zona est separat del territori pel municipi d’Oriola.

Benijòfar (Baix Segura)

1 Resposta

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,39 km2, 18 m alt, 3.791 hab (2014)

(cast: Benijófar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola. El Segura en limita el terme pel nord. Al sector oriental del terme hi ha pasturatges naturals, que són aprofitats per la ramaderia ovina.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini creixent del regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del Segura, en detriment del secà (cereals, garrofers, vinya i olivera). Àrea comercial d’Oriola.

El poble, d’origen musulmà i que comprèn tota la població del municipi, es troba a la dreta del riu Segura. L’església parroquial, dedicada a sant Jaume, va ser destruïda el 1936 i ha estat edificada de nou.

El 1704 fou concedida la plena jurisdicció als descendents de Jaume Gallego-Fajardo i Satorre, i el títol de barons de Benijòfar.

Benferri (Baix Segura)

7 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,4 km2, 52 m alt, 1.910 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola, en un terreny pla, drenat per la rambla de Favanella.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà; el regadiu s’alimenta d’aigua del canal d’Albatera. Els principals conreus són els cereals, oliveres i horta, seguits dels ametllers i la vinya, destinada a la producció de vi de taula. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha tingut diverses pujades i baixades durant el segle XX.

El poble es troba entre la rambla de Favanella i la carretera a Oriola; hi destaca l’església parroquial de Sant Jeroni, construïda el 1622, el mateix any en què el municipi s’independitzà d’Oriola. Pertangué al marquès de Rafal.

Benejússer (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,33 km2, 25 m alt, 5.394 hab (2014)

(cast: Benejúzar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, sobre la conca del Segura, aigua avall d’Oriola. El territori és pla al sector septentrional i accidentat cap al sud, on és ocupat en bona part per pinedes, garrigues i brolles.

La principal font d’ingressos és l’agricultura de regadiu (amb conreus d’hortalisses i cítrics), alimentada amb aigua del Segura per les sèquies d’Alquibla i d’Almoradí. El secà (cereals, ametllers, oliveres i garrofers) fa de complement, com també l’avicultura i algunes activitats industrials, com les relacionades amb l’agricultura i la construcció. Àrea comercial de Múrcia.

La vila, a la dreta del Segura, a la carretera d’Oriola a Guardamar, va ser destruïda per un terratrèmol el 1829 i reedificada a l’altra banda del riu.