(Sant Salvador de Guardiola, Bages)
Poble (280 m alt), situat en terreny pla.
L’església parroquial, romànica, del segle XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins al segle XIX.
El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns.
(Sant Mateu de Bages, Bages)
Església i masia, al nord-est del terme (600 m alt).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu.
El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus, documentada des del segle XII.
Masia, 1 km al sud de la vila; coneguda també amb els noms del Saiol de la Comdal i el mas la Comdal, té l’aspecte d’una casa forta del segle XVI.
Prop d’ella es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei.
(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)
(ant: Palau de Versa) Poble (421 m alt).
Hi ha l’església de Santa Maria del Marquet; de la primitiva construcció mossàrab perdura solament la capella rectangular de la capçalera, i la resta, d’una sola nau amb volta de canó, és del segle XII; s’hi conserva el sarcòfag de l’últim senyor, Pere de Sitjar, de l’escultor Berenguer Ferrer.
Destaquen també al poble les restes del castell de Rocafort, documentat ja al segle X.
(Bages)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Fruitós de Bages.
(Manresa, Bages, 4 juliol 1880 – 15 novembre 1882)
Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a la ciutat, sota el lema “Moralitat, Il·lustració i Progrés” i dirigit per Josep Martrus.
Al segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de “Revista Catalana” de literatura, ciències i arts i interessos locals.
Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica.
(Bages)
Curs d’aigua que neix al Lluçanès, afluent dretà de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona).
Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu Sasserra penetra al d’Avinyó, passà per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat i s’uneix al seu col·lector prop de la vila.
(Manresa, Bages, 30 desembre 1978 – )
Periòdic d’informació intercomarcal (Berguedà, Solsonès, Bages i la Cerdanya). Editat per l’empresa Edicions Intercomarcal SA amb accionariat popular.
Inicià la seva publicació com a bisetmanal, però el 1980 es convertí en trisetmanal i el 1982 edità un quart número setmanal com a revista de cap de setmana. Posteriorment, el 1983, esdevingué diari de dilluns a dissabte.
El 1995 es va crear una edició a Igualada.
Enllaç web: Regió 7
(Manresa, Bages)
Església de la ciutat, aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S’hi aixecà una primera capella al principi del segle XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi.
(Montserrat, Bages, 1958 – )
Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa.
Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida des del seu inici per Evangelista Vilanova. Inicialment de caràcter miscel·lani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura. Durant una època fou editada per l’editorial Estela (1960-69).
Oberta, crítica i pluralista, s’interessà per la problemàtica catalana i els corrents més progressius de l’església.
Té un ventall molt ampli de col·laboradors, laics i eclesiàstics (ocasionalment també estrangers). A part dels articles, té sempre les seccions Mirador i Signes del temps, breus reflexions sobre diversos fets actuals.
A partir del 2009 la Fundació Joan Maragall assumí la direcció de la revista.
Enllaç: Qüestions de Cristiana
Dades dels Països Catalans 