(o colònia Soldevila) Colònia fabril, situada a la dreta del Llobregat, al nord del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (segle XII), ampliada i modificada modernament.
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (segle XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig.
(Navàs, Bages)
(ant: Sant Cugat Salou) Poble i antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
Formava part de l’alou llegat al monestir de Ripoll el 926 pel comte Miró II de Cerdanya. A la segona meitat del segle XI, sota els auspicis de Ripoll, fou aixecada la seva església romànica actual, recentment restaurada.
És un edifici de planta de creu grega amb tres absis situats a l’extrem de la nau central o braç de llevant i a la part llevantina dels braços que formen el creuer. Té cimbori al centre de la creu i tots els seus murs s’ornen amb arcuacions llombardes. És un dels millors edificis del seu gènere.
(Manresa, Bages)
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses.
Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat.
El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.
(Castellbell i el Vilar, Bages)
(o el Pla de Sant Cristòfol) Caseria, en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat.
L’església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del segle XI.
Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del segle XII.
Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró. Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puel·les, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936.
Acabada la guerra civil, ambdues comunitats s’uniren en l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d’un nou monestir.
Hom adoptà i amplià l’edifici de l’hotel Marcet, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig.
(Fonollosa, Bages)
Capella, al nord-est del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig.
(Rajadell, Bages)
Poble, a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a ponent del cap del municipi.
L’església (1637), amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell.
Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al segle XII.
(Sant Mateu de Bages, Bages)
Poble (620 m alt), a l’extrem nord-oest del terme, en territori de boscs i conreus de secà.
Està solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo, afluent de la dreta del Cardener.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume.
Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d’Ariany.
Dades dels Països Catalans 