(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1702 a Josep d’Amat i de Planella, senyor de Castellbell (Bages).
El títol, amb grandesa d’Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, atorgat el 1702 a Josep d’Amat i de Planella, senyor de Castellbell (Bages).
El títol, amb grandesa d’Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga.
(Catalunya)
Antic pagus del comtat d’Osona. Origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.
(Catalunya, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial. Posseïda, probablement, el segle XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma-Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla de Balsareny, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic, Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera i de Gurb (mort el 1290) a Mateu de Balsareny (dit de Vilallonga) i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del segle XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver.
El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït (1622) per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria (1633) a Lluís de Corbera i de Castellet. Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín.
Concepció de Martín i de Magarola (morta el 1862), pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs, marquès d’Alòs, els descendents dels quals posseeixen el títol de barons de Balsareny.