Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Areny i de Queralt, Francesc d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Moià ?, Moianès, segle XVIII)

Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V de Borbó. Abraçà la causa de Carles d’Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706.

Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d’Areny. El 1707 rebé el títol de comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.

Areny de Vilanova, comtat d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.

Antich i Saladrich, Tomàs

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió.

El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d’aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

Pel juliol de 1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona.

Assistí a la decisiva reunió plenària del 4 setembre 1714. El dia 11 del mateix mes, durant l’assalt final, fou un dels qui acudiren al pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Antich i Saladrich, Josep

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Prohom. Germà de Tomàs. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d’infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel.

L’11 de setembre, morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d’aquella jornada.

Anglesola, Tomàs d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 13 juliol 1714)

Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d’infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat.

Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d’aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d’expugnació empreses pel duc de Berwick.

Anglada, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – ?, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de la causa de Carles III.

Assetjada Barcelona en 1713 pels exèrcits borbònics, dugué el seu zel fins al punt de servir, i amb gran encert, a les bateries de la plaça. La seva actuació com a artiller es prolongà fins a la batalla final de l’11 setembre 1714.

Després de la capitulació de Barcelona s’exilià, encara que passà prèviament un llarg període de presó, superior a un any, a Tortosa.

Amill i Moliner, Ermengol

6 Respostes

(Bonestarre, Pallars Sobirà, 1665 – Cotrone, Calàbria, Itàlia, 4 setembre 1732)

Militar. Coronel de fusellers, lluità contra els filipistes en la guerra de Successió des del 1712 en la zona de Girona.

Quan els aliats es retiraren, se sotmeté a l’acord de la Junta de Braços de continuar la resistència catalana contra les autoritats borbòniques. El 1713 es refugià a Barcelona i col·laborà en les operacions de defensa. Actuà després amb força èxit al Lluçanès i al Maresme, conjuntament amb el marquès de Poal.

Però, quan la ciutat de Barcelona es rendí (setembre 1714), es va acollir a la capitulació. Tot i això, fou empresonat a Girona, però pogué fugir (abril 1715) i refugiar-se a Viena a la cort de l’arxiduc.

Encarà lluita a Grècia contra els turcs i fou fet presoner en el setge de Zuornic. Obtinguda la llibertat (1718), aconseguí el govern del castell de Cotrone, al regne de Nàpols, on va morir.

Amat i de Planella, Francesc d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – 1723)

Noble. Fou capità de la Coronela de Barcelona en 1697, durant el setge de les forces franceses del mariscal Vendôme.

En 1704 conspirà ja a favor de la vinguda de Carles d’Àustria. Es passà aleshores als aliats que intentaren retre Barcelona, i anà a servir el rei Carles. Aquest li donà el càrrec de Correu Major del Principat. A les Corts de 1705-06 fou nomenat comte de Castellar.

El 1712 assessorà i acompanyà el comte d’Assumar per a l’evacuació de les tropes portugueses que es trobaven al país. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

Els borbons li confiscaren els béns i cremaren el seu títol nobiliari.

Fou el pare de Feliu d’Amat i de Lentisclar.

Alsina, Valentí

Deixa un comentari

(Sant Martí de Llémena, Gironès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord.

El 1713, s’incorporà amb Amill a l’arriscada expedició del diputat militar Antoni Francesc Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d’agost al 5 d’octubre. A la fi de l’expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat.

Fou ferit el 23 de desembre de 1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l’exterior.

Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.

Aloy i Guitart, Francesc d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona al setge de 1706.

Com a component del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada del 30 de juny al 6 de juliol de 1714 en que s’acordà la resistència contra Felip V de Borbó.

Tot i ser contrari a aquesta decisió, respecta la voluntat de la majoria i acudí a prendre un lloc d’oficial a la Coronela. Prengué part a l’heroica defensa de la capital.

El 14 d’agost de 1714 resultà ferit a la batalla del baluard de Santa Clara.