Arxiu d'etiquetes: Atzeneta del Maestrat

Selleta, la

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)

Caseria, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Benafigos.

Frígola i Ahis, Pasqual

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 22 juny 1822 – València, 3 març 1893)

Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II de Borbó, anà a París a oferir-li els seus serveis.

Amb Alfons XII de Borbó fou director de la “Gaceta de Madrid” i administrador de la Imprenta Nacional.

Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat.

Fou el pare de Carles Frígola i Palavicino.

Castell, el -Alt Maestrat-

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)

Caseria (489 m alt), al límit amb el terme de Llucena.

L’església de Sant Joan conté un retaule i diverses pintures sobre fusta, del segle XV.

Bertran i Aís, Joan

(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 1530 – País Valencià, 1601)

Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant.

El 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització.

Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat)

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014)

Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l’oest de Castelló de la Plana. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d’alzines. A la plana hi ha pastures.

La ramaderia i l’agricultura, amb predomini del secà, són la base de l’economia local. També hi ha diverses granges avícoles i algunes indústries. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

La vila és d’origen islàmic i conserva restes de la muralla. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha algunes masies i alguns caserius, com el de Meanes.

Enllaç web: Ajuntament