Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Martí Sureda i Deulovol

Sureda i Deulovol, Martí

3 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà, 1822 – Girona, 4 gener 1890)

Arquitecte. Fou el primer urbanista de la ciutat de Girona i l’innovador de l’arquitectura gironina de mitjan segle XIX. Elaborà el primer projecte per a l’eixample de la ciutat, on obrí diversos carrers i la plaça de Sant Agustí, i realitzà els eixamples de diversos municipis, com ara Palamós, Lloret de Mar o Castelló d’Empúries.

Entre els nombrosos edificis que construí destaquen les esglésies de Sant Josep de Figueres i del Sagrat Cor de Girona, la presó d’Hostalric i la foneria Planas-Junoy; també projectà, junt amb l’escultor Joan Figueras, el monument gironí d’Àlvarez de Castro.

Es dedicà molt especialment a la restauració (teatres municipals de Girona i d’Olot) i realitzà, juntament amb E. Muxach, el projecte de restauració del monestir de Ripoll, que dugué a terme Elies Rogent.

Políticament progressista, creà una Escola d’Obres Públiques a Girona i impulsà la formació d’un Museu Provincial.

Fou el pare de Martí Sureda i Vila.

Sureda i Costas, Manuel

1 Resposta

(Girona, 1895 – Lugo, Galícia, 1972)

Arquitecte. Fill de Martí Sureda i Vila. Titulat el 1919. Treballà a Olot (1919-22) i a Girona (1919-31), amb un breu període a Salamanca (1922).

Fou promotor del “Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia” (1928) i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema (1932), que publicà la revista “Reflex”.

Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars: a Olot les cases Descals, Coromines, Mir, Transformadora Elèctrica Brutau (1919) i la casa Pérez Martínez (1920), obres d’un caire noucentista ben evident.

A Girona projectà la galeria Puigblanquer (1919), la tribuna de la casa Servitja (1924), diversos edificis industrials i 36 cases particulars (1920-31).

Sugrañes i Gras, Domènec

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 12 desembre 1878 – Barcelona, 9 agost 1938)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1912. Col·laborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamens del vestíbul i la casa dels masovers (1917).

Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana (1919). Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona (1913), i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família (1926-36).

Subirana i Subirana, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Rosario de Santa Fe, Argentina, 1904 – Barcelona, 1978)

Arquitecte. Titulat el 1930, s’integrà al GATCPAC, organisme del qual fou soci director, i col·laborà a la seva revista “A.C.”. Féu nombrosos edificis d’habitatges, i també edificis públics i comercials.

La seva obra més coneguda és el Dispensari Central Antituberculós, al carrer de Torres Amat de Barcelona, que, fet amb la col·laboració de Josep Lluís Sert i Torres Clavé, és una de les obres més importants del racionalisme català.

Studio Per

5 Respostes

(Barcelona, 1964 – 1984)

Grup d’arquitectes. Integrat des de la seva creació per Josep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Formats a l’estudi de Frederic de Correa, representaren la modernitat característica dels ambients barcelonins de finals de la dècada del 1960, que Oriol Bohigas denominà Escola de Barcelona.

Durant la dècada següent es deixaren influir per corrents americans com el pop-art i l’arquitectura referencial de Venturi.

Treballaren en parelles (Clotet-Tusquets i Bonet-Cirici) fins a principis de 1980, i després en solitari, bé que sense deixar la col·laboració de l’estudi.

Soteras i Taberner, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1864 – 25 març 1925)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1899. Projectà i construí, en col·laboració amb l’arquitecte Fèlix Azúa, el Cercle Eqüestre, al passeig de Gràcia de Barcelona (avui desaparegut).

Com a arquitecte de la companyia MZA fou encarregat de la realització del baixador del Passeig de Gràcia. Guanyà accèssit al concurs del Palau Nacional de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Soteras i Maurí, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 23 abril 1907 – 3 novembre 1989)

Arquitecte. Obtingué el títol professional el 1930. Fou nomenat arquitecte en cap del Servei d’Estudis i Projectes de l’Agrupació de Vialitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Juntament amb Francesc Mitjans, projectà el nou estadi del F.C. Barcelona, inaugurat el 1957. També projectà el Palau dels Esports de Barcelona (1955) i el de Madrid (1959).

Sostres i Maluquer, Josep Maria

1 Resposta

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 15 maig 1915 – Barcelona, 9 febrer 1984)

Arquitecte.

D’entre les seves obres, d’un estil progressivament proper al neoplasticisme, destaquen la casa Agustí de Sitges (1955), uns motels a Torredembarra (1957) o la casa Iranzo a la Ciutat Diagonal de Barcelona (1957). Formà part del Grup R.

El 1965 li fou concedit el premi FAD per l’edifici del diari “El Noticiero Universal”.

Soriano, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Arquitecte i contractista. Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu (1690-94) i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu; el 1698 emprengué el tercer cos de la façana.

Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1693-1706), planejat per fra Josep de la Concepció.

Sòria i Badia, Enric

1 Resposta

(Barcelona, 14 novembre 1937 – )

Arquitecte (1970). Es formà a l’Escola de Barcelona, de la qual fou professor. Treballa juntament amb Jordi Garcés.

Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà (1973-77); un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona (1978-81); un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova (1983-86), premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions (1979) i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics. També han treballat en el camp del disseny industrial.

És autor del llibre Conversaciones con J.A. Coderch (1979).