(Barcelona, 25 abril 1925 – 3 maig 2017)
Arquitecte. Amb títol de l’Escola de Barcelona l’any 1953. La seva obra ha estat sempre lligada a la col·laboració amb Josep M. Fargas.
La seva arquitectura, d’un gran tecnologisme, ha avançat cap a una especulació formal, especialment a partir de la realització del Banco Industrial de Bilbao (1973), molt integrat al paisatge urbà.
Després ha edificat el Banc Industrial de Catalunya (1977).
(Sallent de Llobregat, Bages, 1850 ? – Montevideo, Uruguai, 1909)
Arquitecte. Fill de Manuel Torres i Torrens. Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875.
Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa (1877), aquesta en col·laboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic. D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal”.
Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès.
Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort.
És autor d’una Monografia de la iglesia de Ntra. Sra. de la Aurora -Seo de Manresa- (1899).
(Girona, segle XIX)
Mestre d’obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857).
Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876).
Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.
(Girona, segle XIX – després 1877)
Mestre d’obres i agrimensor.
Projectà la casa Torrent (1843) a Girona, així com les de Foixà, Contreras (1844), Torrent -al pont Major- (1845), Prat (1847), etc. Féu obres al Col·legi Tridentí (1851). Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta.
Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades.
Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1827 – Barcelona, 19 gener 1910)
Arquitecte. Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des del 1856. Especialitzat en mecànica constructiva, edificà els mercats de Tortosa i Lleida.
El ferro fou la matèria fonamental de les seves obres. Construí la bastida del monument de Colom, a Barcelona, i el monument a Alfons XII, a Madrid. També projectà un bon nombre de ponts metàl·lics.
(Olot, Garrotxa, s XVIII – s XIX)
Família de constructors. Iniciada per:
Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1713 – segle XVIII) Mestre paleta. Fou el pare de:
Josep Toronell (Olot, Garrotxa, segle XVIII – després 1834) Mestre d’obres. Col·laborà en les obres de can Noguer d’Olot (1816-26) i s’especialitzà en arquitectura rural (mas Soler de Tapioles). Fou el pare de:
Pere Toronell (Olot, Garrotxa, 1779 – segle XIX) Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva instal·lació.
(Barcelona, 10 febrer 1892 – 1960)
Pintor i arquitecte. Professor de l’Escola d’Aparelladors de Barcelona.
És autor del mercat d’Horta (1951) i d’algunes construccions a l’Exposició Internacional del 1929. Col·laborà en la construcció dels Magatzems Jorba.
(Barcelona, 1904 – 22 novembre 1999)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid. Amplià la formació a França i a Holanda, i després participà en nombroses exposicions nacionals i estrangeres, entre les quals les Biennals de Venècia.
Va destacar com a paisatgista i pintor de natures mortes. Es dedicà també a la pedagogia artística.
El seu germà fou Miquel A. Tàrrega i Viladoms (Barcelona, 1908 – segle XX) Arquitecte, titulat el 1941. És autor d’edificis com els cinemes Pelayo i Niça de Barcelona.
(Camprodon, Ripollès, 1885 – 1948)
Mestre d’obres. Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany.
Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat (1915), i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach (1916).
Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries (1922), la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà (1926), el clavegueram i l’empedrat de Camprodon (1927-28), la fàbrica Sala (1933) i vuit xalets a l’Eixample Maristany (1925-34).
Alguns dels seus projectes foren reproduïts a “La Muntanya” i “El Muntanyenc”, de Camprodon.
Amb Marià Surinyach projectà el 1933 l’Hotel Güell i la reforma de la casa de la vila el 1939, que no es pogué dur a terme.
(Girona, 1866 – 1947)
Arquitecte. Fill de Martí Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890, treballà sobretot a les comarques gironines.
Projectà l’edifici de l’Escorxador de Girona (després casa de bombers i central lletera) i la plaça de toros de Figueres, i realitzà el conjunt de construccions de la Devesa de Girona.
Fou també notable urbanista, projectà la xarxa de clavegueres i l’empedrat de la zona vella de Girona i impulsà la instal·lació parcial d’electricitat a la població.
Construí nombroses cases particulars, entre les quals la premiada casa Sureda (1933), també a Girona.
Fou el pare de Manuel Sureda i Costas.
Dades dels Països Catalans 