Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Plantalamor i Massanet, Lluís

(Palma de Mallorca, 1949 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca.

Ha excavat a les Balears (Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana) i les Pitiüses (Ca na Costa, Can Sargent) i col·labora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria.

Ha publicat, entre altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Mallorca i el seu marc cultural (1991), tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990.

És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins.

Planes i Bernat, Jaume

(Palma de Mallorca, 1843 – 23 agost 1914)

Antiquari i arqueòleg. Pioner de l’arqueologia mallorquina del segle XIX. Informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear.

Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important col·lecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona. Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Pla i Ballester, Enric

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 25 març 1922 – València, 11 novembre 1988)

Prehistoriador i arqueòleg. Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de València (1950-82) i director (1982-87) fins a jubilar-se. A més d’ocupar altres càrrecs en institucions dedicades a la prehistòria, realitzà nombroses excavacions, tant a Espanya com a l’estranger.

Publicà també nombrosos estudis, entre els quals Cova de Les Meravelles. Gandia (1946), Puntas de base cóncava en la región valenciana (1956) i El problema del tránsito de la Edad del Bronce a la del Hierro en la región valenciana (1959).

Juntament amb Domènec Fletcher i Valls, amb qui formà sovint equip, publicà Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977) (1977) i un ampli Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana.

Pérez-Cabrero i Tur, Artur

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 13 juliol 1870 – 13 juliol 1916)

Arqueòleg. Secretari de l’ajuntament d’Eivissa, fou un dels iniciadors de les investigacions arqueològiques de l’illa, a través de la Sociedad Arqueológica Ebusitana, de la qual fou un dels dirigents.

Participà en les excavacions des puig des Molins, de la cova des Culleram, etc. Publicà Ibiza. Arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía. Guía del turista (1909), Ibiza arqueológica (1911) i Historia del Museo Arqueológico de Ibiza (1911).

Pascual i Pérez, Vicent

(Alcoi, Alcoià, 26 maig 1917 – 1976)

Arqueòleg. Director del Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi (1958). Ha realitzat nombroses prospeccions i excavacions a l’Alcoià i a les comarques veïnes, de primer amb Camil Visedo, després sol, i finalment en col·laboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Ha publicat diversos estudis com ara El poblado ibérico de El Puig (1952), El ídolo oculado de la cueva Bolumini, Alfafara (1957), Las pinturas rupestres de la Sarga (1974), molts dels quals en col·laboració amb A. Beltran.

Olària i Puyoles, Carme

(Saragossa, Aragó, 1944 – )

Arqueòloga i prehistoriadora. Doctora per la Universitat de Barcelona (1982), el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València. Després fou catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló.

Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura (ambdues a Almeria), l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano (Castelló).

Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca. Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía del Alto Maestrazgo (1988) i Arquitectura del mundo ibérico (1984, en col·laboració amb Francesc Gusi).

Monzó i Nogués, Andreu

(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)

Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques.

Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).

Mata i Parreño, Consol

(Castelló de la Plana, 1954 – )

Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professora d’arqueologia des del 1988.

Ha centrat la seva investigació en l’estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions (Puntal dels Llops, Los Villares) i treballs de prospecció (Plana d’Utiel, Camp de Túria).

Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia): origen y evolución de la cultura ibérica (1991) i El Vino de Kelin: introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel (1997, en col·laboració). L’any 2002 publicà, en col·laboració, la important monografia El Puntal dels Llops. Un fortín edetano.

Mascaró i Pasarius, Josep

(Alaior, Menorca, 13 novembre 1923 – Palma de Mallorca, 11 maig 1996)

Cartògraf i arqueòleg. Autor dels mapes generals de Menorca (1947-51) i de Mallorca (1952-62).

Ha publicat nombroses treballs sobre arqueologia, entre altres, Els monuments megalítics de l’illa de Menorca (1958), Prehistoria de las Baleares (1968), Geografía e historia de Menorca (1979) i Prehistoria de Menorca (1980).

Amb la col·laboració dels erudits locals publicà també Corpus de toponimia de Mallorca (1962-67) i Historia de Mallorca (1970-75).

Enllaç web:Josep Mascaró Pasarius

Martín i Àvila, Gabriela

(València, 1935 – )

Arqueòloga. Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià: Terra sigillata de Llíria (1963), La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion (1969), Dianium, arqueología romana de Denia (1970) i altres treballs,

Des del 1969 fou professora a la universitat de Recife, al Brasil.