Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Nolla i Brufau, Josep Maria

(l’Albagés, Garrigues, 1949 – )

Arqueòleg. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), des del 1978 ha estat professor al Col·legi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994.

Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries (1983-85).

La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del món romà; ha publicat El foro romano de Ampurias (1984, amb col·laboració) i Antiquitatis Emporitanae Coementeria. Les necròpolis tardanes de la neàpolis (1996, amb J. Sagrera).

Museu d’Arqueologia de Catalunya

(Catalunya, 1990 – )

(MAC) Entitat que uneix en una sola institució el Museu Arqueològic de Barcelona i el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligans de Girona, així com els museus i jaciments arqueològics d’Ullastret, Empúries i Olèrdola.

Destaquen les col·leccions del neolític, la ibèrica i sobretot la grecoromana, provinent d’Empúries.

De caràcter administratiu i autònom, depèn del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç: MAC

Museu Arqueològic de Barcelona

(Barcelona, 1934 – 1990)

Museu. Inaugurat aprofitant un dels palaus del Parc de Montjuïc, dins el programa de museus de la Generalitat. Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona (1879), fons oficial de l’estat.

Destaquen les col·leccions de prehistòria catalana del neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l’Asclepi (aquest darrer retornat a Empúries el 2008), la col·lecció ibèrica, la romana -amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino-, etc.

Conté també, entre d’altres, les sèries del paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica (excavacions Colominas, patrocinades per l’IEC) i de l’Eivissa cartaginesa, les col·leccions de ceràmica grega, romana i ibèrica, i el tresor ibèric de Tivissa. Hi ha una rica presència d’arts menors visigòtiques.

El museu allotja una biblioteca especialitzada important, i des de la postguerra fins al 1990 depengué de la diputació de Barcelona, que, amb la promulgació de la llei de museus catalana, quedà integrat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Muñoz Amilibia, Ana María

(Sant Sebastià, País Basc, 1 gener 1932 – Madrid, 9 juny 2019)

Prehistoriadora i arqueòloga. Professora de la Universitat de Barcelona (1955-75) i catedràtica de la de Múrcia (1975).

Ha publicat nombrosos treballs sobre la prehistòria i l’antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa (1965), De coroplastia ibérica: los pebeteros en forma de cabeza femenina (1963) i Fuentes escritas antiguas sobre los Balcanes (1974).

Molist i Montaña, Miquel

(Manlleu, Osona, 1956 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió (França).

Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya.

Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 (Tell Halula (Síria): un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates: campañas de 1991 y 1992).

Fou director del Museu Arqueològic Nacional de Catalunya entre el juliol de 2000 i el juny de 2004.

Molins i Lemaur, Emili de

(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)

Militar i arqueòleg.

Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.

Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa.

El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.

Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.

Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).

Misser, camp d’urnes de Can

(Terrassa, Vallès Occidental)

Necròpolis d’incineració del Bronze Final, entre els anys 1100 i 900 aC.

Descobert l’any 1897 a causa de la construcció de la carretera Terrassa-Olesa, l’IEC hi inicià excavacions l’any 1916 que publicà a l’anuari.

L’any 1982 es remogué a causa de les obres d’enllaç de la variant Terrassa-Manresa sense poder-ne localitzar el lloc exacte.

Compren més de 250 tombes i ha estat considerada una de les més antigues de la cultura de camps d’urnes que es coneixen a Catalunya.

Una petita part del material es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i al castell-cartoixa de Vallparadís a Terrassa.

Mercader i de Belloch, Joaquim de

(Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)

Arqueòleg, germà d’Enric. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular.

Fou membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica).

Publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas… que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).

Fou el pare d’Arnau, Pere i Francesc Xavier de Mercader i de Zufía.

Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya

(Catalunya, 1992 – 1995)

Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Recull la publicació d’alguns dels jaciments (d’època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.

Ha publicat un total de 17 volums.

Maya González, José Luis

(Albacete, Castella, 1 març 1949 – Barcelona, 22 juny 2001)

Arqueòleg i prehistoriador.

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana.

Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999).