Arxiu d'etiquetes: Arenys de Lledó

Arenys de Lledó (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 34,27 km2, 381 m alt, 206 hab (2015)

Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars. A la part muntanyosa hi ha boscos de pi blanc, carrascars i brolla.

L’agricultura, amb predomini del secà (conreus de cereals, oliveres, vinya i ametllers) sobre el regadiu (patates, llegums i hortalisses), que aprofita l’aigua del riu i del subsòl. A la ramaderia predomina el bestiar oví, cabrum i porcí. Hom elabora oli i vi. Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu. Àrea comercial de Tortosa i subàrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït una tercera part durant el segle XX.

A la vila, que està situada sobre un turó tocant al riu d’Algars, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic i portal romànic.

Dins el terme es troba també el petit santuari de Sant Hipòlit o Sant Pol.

Enllaç web: Ajuntament

Duran, Pau

2 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 desembre 1582 – Arenys de Lledó, Matarranya, 18 febrer 1651)

Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona.

Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d’Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya.

La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella.

Proposat canceller de l’Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l’oposició a la seva actitud reialista.

En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l’Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre’n possessió.