(cast Guadalope) Riu (194 km), afluent de la dreta de l’Ebre, límit entre l’Aragó i la Franja de Ponent. Neix als contraforts de la serra de Gúdar, a la província de Terol.
Fins a Calanda transcorre per un profund fall amb congosts. En terres planes passa per Alcanyís i desemboca a l’Ebre més enllà de Casp.
Embassaments de Santolea, Gallifuén i l’Estanca d’Alcanyís, destinats a regadiu.
(Aragó)
(ant: Aguilaniu) Municipi de l’antic comtat de Ribagorça. Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el Jusseu.
Molt relacionat amb Graus i amb la zona aragonesa de la Ribagorça, s’ha mantingut, però, dins al bisbat de Lleida.
El 987, sota la dominació musulmana, conservava encara un nucli de cristians, els quals estaven sota l’autoritat judicial del prevere Fortuny, anomenat “jutge dels cristians del Lleidatà”, cas únic conegut en aquest període de jurisdicció eclesiàstica i civil a la zona esdevinguda després catalana.
Dades dels Països Catalans 