Antic raval de la vila, habitat per moriscs fins al 1609.
Arxiu d'etiquetes: Anna
Ridaura i Gosálbez, Llorenç
(Alcoi, Alcoià, 5 maig 1871 – Anna, Canal de Navarrés, 2 setembre 1963)
Escultor. Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal. Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol. A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa.
Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa: talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi (Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi), marbre Virtuts teologals i l’Àngel imposant el silenci (cementiri municipal d’Alcoi).
També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant Jordi (destruït el 1936), tot i que se’n conserva el guix (1918). És autor també del monument a Artigas a l’Uruguai, i de la Quadriga del Banco de Bilbao de Madrid.
Guanyà una segona medalla a Madrid el 1908 per Llavors, i la Creu d’Alfons XII per un monument a Cervantes.
Anna (Canal de Navarrés)
Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sellent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.
El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila és situada a l’esquerra del riu de Sellent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.
Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.
Agres -Canal Navarrés-
Masia. Era un poble de moriscs (17 focs el 1602), fins que a l’expulsió d’aquests (1609) es despoblà.
