Veïnat, a la dreta del riu de Cegudet (afluent per l’esquerra de la ribera d’Ordino, que recull per la dreta les aigües de la vall de Casamanya), 500 m a l’est del poble.
Cegudet
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Andorra
Segudet *
Veure> Cegudet (veïnat).
Seca, la -Andorra-
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Indret, més o menys imaginari, de la parròquia, que hom ha volgut identificar amb el castell de pui d’Olivesa, esmentat en la frase de seguir la Seca, la Meca i la vall d’Andorra, aplicada al qui ha visitat tot Andorra –la Meca és, igualment, un lloc imaginari, que hom situa a Ordino-, la qual, per extensió, s’aplica també al qui coneix o pretén conèixer molts països.
Santa Maria d’Encamp
Església actual del cementiri. D’origen romànic, fou refeta el segle XVIII.
Santa Coloma d’Andorra
Poble (970 m alt), situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d’Andorra la Vella.
És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part pre-romànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura i fragments de pintures del segle XII; li fou també afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m) que constitueix la seva característica més destacada.
La imatge de la Mare de Déu (segle XIII) que hi és venerada, acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra.
Sant Vicenç de Montclar
(o Sant Vicenç d’Enclar) Antic castell i església, a l’esquerra del riu d’Enclar, límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, damunt Santa Coloma d’Andorra.
Sant Serni de Nagol
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Església de Nagol, situada al sud i una mica separada del poble.
Sant Josep, riu de -Andorra-
Afluent esquerrà de l’Arieja, a la solana d’Andorra, que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector el pla de la Vaca Morta.
Sant Joan de Caselles
Església (1.560 m alt) de tradició preromànica, situada damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població. Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard. Els pòrtics de davant i de la façana oest daten dels segles XVI i XVII.
En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada.
S’hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor desconegut, amb escenes de la vida de Joan Evangelista, titular de l’església.
Dades dels Països Catalans 