Cim (2.736 m alt) a l’extrem oriental del massís d’Envalira, que domina la vall de Querol.
Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya
Font de Segre
(Llo, Alta Cerdanya, 1975 – ? )
Revista d’aparició irregular. De redacció bilingüe, però amb molta preponderància del català.
S’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat.
Florí
Feners -Alta Cerdanya-
Llogaret, dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí.
Escaldes, les -Alta Cerdanya-
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Balneari (1.390 m alt) de l’antic municipi de Vilanova de les Escaldes, a l’esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC.
Fins al 1821 -que fou construït l’actual establiment- hi hagué vestigis d’unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà.
Adquirí importància al llarg del segle XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d’Olot.
Envalls -Alta Cerdanya-
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Despoblat, al peu del Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb la riera dels Estanyets.
Restà només l’església romànica de Sant Martí d’Envalls; l’altar de les Ànimes i una Majestat són ara a l’església d’Angostrina.
Darnacolleta *
Nom antic del poble de Santa Llocaia.
Cortvassill -Alta Cerdanya-
(o Corvassill) Llogaret (1.310 m alt), a la vall de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó, aigua avall de Querol.
Esmentat ja el 1156, tingué parròquia fins al segle XVIII.
Corones, bosc de les -Alta Cerdanya-
(Vallcebollera, Alta Cerdanya)
Bosc, que ocupa tota la baga de la capçalera de la Llavanera.
Concellabre, mas
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Masia, entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca.
