(o Ragudo) Caseria , al nord-oest de la vila, al peu de l’alt d’Herragudo (1.076 m alt) límit entre la vall del Palància i l’altiplà de Barraques.
Herragudo
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Palància
Geldo (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 0,57 km2, 300 m alt, 667 hab (2014)
(ant: Xeldo) Situat a la dreta del riu Palància, gairebé envoltat pel terme de Sogorb, a la zona de parla castellana del País Valencià. El seu terme municipal és molt reduït.
Agricultura de conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, a més d’hortalisses; poca superfície de secà i de muntanya improductiva. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. A la indústria hi treballa la meitat de la població activa Àrea comercial de Sogorb.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la plana regada de la dreta del Palància; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia; la casa del comú és el vell palau dels ducs de Medinaceli.
La torre de Xeldo fou concedida per Jaume I el 1248 a Garcia Peres d’Ossa, i després de tenir diversos propietaris, passà finalment a formar part del ducat de Sogorb.
Enllaç web: Ajuntament
Esperança, l’ -Alt Palància-
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), aturonat al nord de la ciutat.
Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines; l’església actual fou reedificada al començament del segle XX.
Centra una caseria disseminada.
Escàbia, penya d’
(Begís / el Toro, Alt Palància)
Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro.
Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles.
Cucaló
Despoblat, al vessant meridional del Montmajor.
Antic lloc de moriscs, del terme d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló).
Cova Santa, la -Alt Palància-
Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (831 m alt), al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.
Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu (atribuït per la tradició al cartoixa Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer). L’extensió de la devoció des del 1574 féu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa.
El 1631 el bisbe de Sogorb, donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella. L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII.
Hom hi féu importants pelegrinatges des del 1642 (any que fou fundada la confraria) per a la causa de Felip IV en les guerres de Catalunya i Portugal. La devoció s’estengué per tot el País Valencià i arribà, al segle XVIII, àdhuc a Mèxic.
El 1955 la imatge fou proclamada patrona dels espeòlegs de l’estat espanyol.
Chóvar *
Nom en castellà del municipi de Xóvar.
Castellnovo *
Nom en castellà del municipi de Castellnou de Sogorb.
Castellnou, baronia de
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurisdicció que havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna.
A la mort de la besnéta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja, pare del primer marquès de Castellnou.
Càrrica
(o Penyalba) Llogaret, al nord de la ciutat, a la dreta del barranc de Baladrar, prop del seu aiguabarreig amb el Palància.
L’església de Sant Bartomeu depèn de Sogorb.
Dades dels Països Catalans 