Antic castell, al nord-oest de la vila.
Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons.
Antic castell, al nord-oest de la vila.
Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Caseria, al coll d’Ares.
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.
(Catí, Alt Maestrat, segle XVIII)
Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al segle XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors.
Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat)
Caseria (489 m alt), al límit amb el terme de Llucena.
L’església de Sant Joan conté un retaule i diverses pintures sobre fusta, del segle XV.
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 151,0 km2, 1.246 m alt, 384 hab (2014)

(cast: Vistabella del Maestrazgo) Situat al nord de la comarca, al límit amb el Maestrat, prop del Penyagolosa, al sud del qual s’estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu.
Es conrea una petita part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i moresc). Ramaderia de llana i avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és al capdamunt d’un turó, dominant el pla; l’església parroquial de l’Assumpció té una interessant façana renaixentista (1504-24).
El municipi comprèn, a més, l’important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l’Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 15,94 km2, 668 m alt, 175 hab (2014)

Situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera, als vessants de la serra de Sant Cristòfol fins a la rambla dels Estrets.
Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva i només és conrea una petita part, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres i vinya. Ramaderia de llana. Aviram. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
El poble és al damunt de la serra de Sant Cristófol, a la dreta de la rambla Carbonera. L’església parroquial de la Purificació depèn de la de Culla.
Ja dins el terme d’Ares del Maestrat hi ha l’hostalet de Vilar de Canes.
Enllaç web: Ajuntament
Veure> el Vilar de Canes (poble i municipi).
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 11,77 km2, 647 m alt, 167 hab (2014)

Pràcticament envoltat pel terme de Culla, estès entre la rambla del Molinell, al nord, i la serra d’Espareguera, al sud-est. El sector meridional és el més muntanyenc. Les aigües són drenades per les rambles. Més de la meitat de l’extensió total és de muntanya poc productiva, i una part coberta de bosc.
És conrea poc menys d’un terç del terme municipal, amb predomini dels conreus de secà, principalment cereals, i també ametllers, olivera i vinya. El regadiu (patates i hortalisses) ocupa molt poques hectàrees. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
El poble és aturonat, i és de carrers estrets i sense places; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc fou donat a poblar el 1294 als templers; des de l’any 1317 pertangué a l’orde de Montesa.
Enllaç web: Ajuntament